12 homes cabrejats és la història d'un jurat popular. Dotze homes estan tancats en una sala i no en poden sortir fins que emetin el veredicte sobre un acusat. Han de decidir si és culpable o no. Una decisió que, per més dramatisme, implica la vida o la mort. I arriba el dubte. Arnau Abella (Olius, 1991), impulsor d'altres projectes ambiciosos i reeixits amb Lacetània Teatre, com el musical El llibre dels mormons o bé muntatges basats en Les Luthiers, estrena aquest cap de setmana al cicle Escenes del Tatrau Teatre de Solsona la seva pròpia versió de Dotze homes sense pietat , obra de Reginal Rose, més coneguda per la pel·lícula dirigida per Sidney Lumet i protagonitzada per Henry Fonda.
Abella ha tingut a diposició «dotze mascles solsonins de diferents generacions» per poder posar en escena diferents actituds davant la decisió a prendre. D'entrada, va reclutar els actors amb els quals ja ha fet altres projectes junts, «que es van sumar de seguida a la idea amb entusiasme», entre els quals hi ha el més jove, Pol Solé. Per sortir de la franja d'edat de confort, va anar a buscar actors habituals d'altres obres de Lacetània Teatre, però també solsonins que fa anys que no feien teatre o que havien actuat als Pastorets. El més gran, Xavier Novelles, forma part del grup teatral de la gent gran. Ramon Segués, Marc Montraveta, Josep Far-ràs, Cesc Boix, Josep Maria Pujol, Josep Pelegrina, Eladi Sanchez, Joan Vilar, Jaume Sanchez i Joan Boix completen el repartiment.
Abella, que treballa en una productora audiovisual a Barcelona, i el seu equip van descansar l'any passat del cicle Escenes. El solsoní ha estat, però, ocupat en la gravació del primer disc ( Defectes especials ) amb el grup The Mentres, que es preveu presentar aviat. Per fer una nova proposta, es va fixar en la pel·lícula de Lumet, en la qual va veure «una intuïció teatral: un sol espai, amb dotze personatges en escena i un tema atractiu. Però «vaig descobrir que ja s'havia escrit com a obra de teatre». Ell i Iris Badia han fet la traducció a partir del text anglès: «Hi hem estat relativament fidels. Hem fet canvis per afegir-hi dinamisme i alimentar el dubte, com un eix entre oníric i realista que no surt a la pel·lícula».
Reflexió a quatre bandes
La idea a partir de la qual el director ha alçat l'obra és el dubte: «Com una filosofia de vida: viure dubtant de les coses que ens envolten, desfent-se dels prejudicis de la societat». I, a mesura que el dubte s'escampa entre els personatges, sorgeix una altra idea: «La violència davant les opinions oposades. Per això el cabrejats del títol, que resulta més violent que l'anglès angry . Perquè no es tracta de tenir o no tenir pietat, sinó d'estar disposats a acceptar-la», exposa Abella.
El text teatral no fa una crítica al sistema judicial, sinó que incideix en el criteri de cadascú per impartir justícia. Així, explica Abella, «fa reflexions interessants que, de retruc, afecten la realitat d'avui en dia. No ha estat intencionat, però es passa la justícia al poble. L'aparell judicial investiga, però qui pren la decisió, qui té la responsabilitat, és el poble. Dubtar està a l'ordre del dia i som hereus de la realitat del moment». Per evidenciar els diferents punts d'atenció, l'obra s'ecenificarà a quatre bandes, de manera que els personatges poden estar de cara o d'esquena en qualsevol moment.
