Fins no fa gaire, per tenir un bon telèfon intel·ligent era gairebé imprescindible gastar molts diners. Els models de gamma mitjana eren, com a mínim, manifestament millorables. Problemes d'emmagatzematge, aplicacions que no acabaven de funcionar correctament, lentitud en els processos... A més d'un segur que li sona aquesta situació. I això, en telèfons de 200 o 300 euros, va provocar que valgués més les pena comprar un telèfon de gamma alta, per car que fos, que un de gamma mitjana. Però la situació ha canviat, i molt, en els últims temps.

La gamma mitjana de la telefonia mòbil s'ha enriquit. Ha guanyat molts punts en els darrers temps. Això és degut principalment al fet que les noves tecnologies que sorgeixen al mercat, com el reconeixement facial, arriben cada vegada més aviat a aquest tipus d'aparells. Evidentment, no totes les tecnologies són de la mateixa qualitat, però a qualsevol l'hauria sorprès sentir fa tan sols uns mesos que, avui dia, es podria trobar en el mercat un telèfon intel·ligent amb reconeixement facial, com el model LG Q6, per tan sols 200 euros. Una cosa semblant passa amb les pantalles. Cada vegada són de millor qualitat, amb més bona resolució i d'una mida més gran. Un gamma mitjana amb una pantalla de la qualitat del Huawei P20 Lite era una utopia fa un any.

I el mateix passa amb el disseny. La majoria dels models de gamma mitjana que es podien adquirir fins ara solien ser uns dispositius de plàstic de molt mala qualitat, la qual cosa feia aquesta sensació de tenir a les mans un telèfon intel·ligent i absurd. Materials com l'acer i el vidre, que abans eren gairebé exclusius de mòbils que superaven els 500 euros, ara els trobem en telèfons que costen tres vegades menys i que són bellíssims.

El notch, aquesta pantalla que Apple va posar de moda a finals de l'any passat amb el seu iPhone X, ha arribat també als dispositius de la gamma mitjana. Tot i que el Huawei P20 Lite i el Wiko View 2 no són els únics, sí que són dos clars exemples que les tendències en disseny ja no són exclusives dels dispositius més cars, com passava fa uns anys.

És evident que, com en gairebé tots els àmbits de la vida, les tecnologies que hi ha en els mòbils més cars no són les mateixes que en les gammes mitjanes i baixes. El que és més car acostuma a ser-ho per algun motiu. Però és igual d'evident que els que no disposen de grans pressupostos poden, avui dia, comprar telèfons amb una qualitat i potència fins fa poc inimaginable. I això és bo. Molt bo.