Josep Maria Àlvarez: ´Els sindicats no estem sols en el rebuig a la reforma laboral´

ACN El líder sindical no creu que els sindicats siguin els únics que estan contra aquestes pretensions i afirma que en tot cas és una 'solitud' que 'es viu amb una gran companyia'. Àlvarez afegeix que calen dues reformes, una del model productiu i una altra del model educatiu. En aquest sentit considera que l'exemple a seguir és el de la formació professional alemanya.

Per què aquesta renúncia a negociar una reforma laboral que corregeixi una taxa d'atur que dobla la que tenen de mitjana els països europeus?

Més que una renúncia, el que els sindicats fan és plantar-se a una petició que no s'adequa a la realitat. Si alguna organització patronal raonés amb arguments 'intel·ligents' que una reducció del preu de l'acomiadament i una política general de congelació salarial, l'economia superaria la crisi i es crearia ocupació jo seria el primer a seure a negociar.\u00A0

Però les patronals afirmen que l'alta taxa d'atur és conseqüència de l'actual marc legislatiu en matèria laboral...

La realitat constata que aquesta no és la raó. Les empreses no deixen de contractar perquè el cost de l'acomiadament sigui alt. En l'actualitat el preu d'aquest acomiadament pràcticament és zero. Amb l'actual legislació es pot contractar per tres dies, per tres mesos o per tres anys amb un cost zero d'acomiadament. Miri, des del setembre del 2008, de totes les persones que han estat expulsades del mercat de treball només un 30% han cobrat una indemnització al ser acomiadada i, de totes aquestes persones que han cobrat indemnització, el cost mig de la mateixa ha estat de 21 dies per any treballat, lluny dels 45 dies que diu la patronal que com a mínim costa acomiadar a un treballador.\u00A0\u00A0

Les empreses reclamen aquesta reforma per ser tan competitives com les dels principals països de la Unió Europea..

Quan es demana aquesta reforma estructural del mercat de treball no es fa amb la intenció de fer-la en la direcció de les legislacions vigents a França o Alemanya. En el cas concret d'Alemanya, en l'actualitat hi ha prop de 500.000 persones en regulació temporal d'ocupació que fins i tot estan fent jornades reduïdes dedicades a tasques de producció i la resta de la jornada la dediquen a formació. Aquesta flexibilitat és la que es demana dels sindicats. No tenim instruments per arribar a aquesta flexibilitat. Som un país rígid des del punt de vista de la relació contractual entre els empresaris i els treballadors.

Vostè denúncia la rigidesa del mercat?

S'han de recuperar iniciatives sindicals de l'última crisi del noranta que apostaven per implantar una legislació que afavorís eros temporals de fins i tot menys hores laborals diàries que fessin que els treballadors no perdessin el contacte amb l'empresa i dediquessin una part de la jornada laboral a formació.

Però els empresaris diuen que acomiaden els treballadors més joves, els millors, perquè són els que tenen contracte temporal o menys cost d'acomiadament...

Això és una enganyifa. Les estadístiques laborals indiquen que els últims mesos la mitjana dels salaris laboral s'ha incrementat en el conjunt de l'estat espanyol i això suposa que en l'acomiadament dels joves amb contracte temporal no s'està expulsant del mercat de treball als 'millors' sinó els més barats. Si fossin els millors tindrien salaris més alts. No estem davant d'una posició que vulgui sortir de la crisi sinó que el que volen els empresaris és pressionar als sindicats per restar drets i mantenir un sistema productiu basat en una baixa productivitat i sense haver d'invertir en formació. Se'ls veu massa el llautó.

No es troben sols en aquest rebuig davant tanta pressió a favor d'una reforma estructural del mercat de treball?

En tot cas és una solitud amb 'una gran companyia' i amb la sensació general que tenim el suport de la majoria dels ciutadans.

Inclús del president del govern espanyol..

A José Luis Rodríguez Zapatero li he d'agrair la 'valentia' i el 'coratge' de dir d'una manera clara i sense floritures les coses que no pensa fer i entre elles que no pensa fer una reforma laboral destinada a abaratir l'acomiadament o restar drets als treballadors.

Però s'ha de fer alguna cosa per baixar aquesta taxa d'atur?

Miri, tant l'estat espanyol com Catalunya aquestes últimes dècades han tingut molta sort. En principi, perquè quan el 1986 es va entrar a la Unió Europea moltes empreses europees van venir per produir amb condicions més econòmiques i cobrir les necessitats del mercat europeu. D'altra banda, més endavant, va ser la forta onada d'immigració la que va possibilitar mantenir un sistema productiu basat en mà d'obra barata i amb una forta recaptació fiscal per part de l'Estat. Jo crec que ara no es pot fugir d'estudi i no es pot assumir el debat amb aquesta limitació de la reforma del mercat de treball que no ajudarà al canvi del model productiu ni a millorar la contractació.\u00A0\u00A0

De tota manera, defensen la necessitat d'alguna reforma estructural?

Nosaltres defensem la necessitat de dues reformes sobre les quals no s'insisteix i que són decisives per al futur. S'ha d'introduir en el debat sobre el canvi de model productiu i sobre el futur del país la reforma del sistema educatiu i especialment de la formació professional i el model energètic del país. En relació amb la formació professional ens hem d'aproximar al model alemany on el gruix d'estudiants de formació professional és el més important.

I en l'àmbit de l'energia cap on s'ha d'anar?

S'ha de mantenir el pes específic dels orígens actuals de l'energia: eòlica, solar, nuclear, hidràulica entre altres.

La nuclear també?

Sí. Si s'han de tancar plantes d'energia nuclear se n'hauran d'obrir de noves per mantenir el pes actual d'aportació energètica. Si volem renovar la capacitat productiva del país no es pot esperar a l'últim moment com s'ha fet amb el cas de la planta de Garoña (Burgos). El debat nuclear s'ha de fer obert i transparent. La seguretat nuclear de Catalunya no depèn exclusivament de les plantes que hi hagi instal·lades al nostre territori, quan tenim molt a prop plantes nuclears a França i aviat n'hi haurà al Marroc.\u00A0\u00A0\u00A0\u00A0

Les últimes setmanes s'han produït casos d'economia submergida relacionats amb col·lectius d'immigrants. Com observa aquests casos?

Els observo amb molta preocupació. L'economia submergida no és una cosa nova, però, en moments de crisi, creix i fins i tot planeja una certa justificació pública que no es pot permetre. Demano que es tracti amb contundència als mafiosos responsables d'aquestes xarxes, que es tracti amb contundència els empresaris que compren aquestes xarxes , però que es tracti amb humanitat i respecte a les persones que són\u00A0 víctimes d'aquestes xarxes, la majoria d'ells immigrants. En aquests casos, s'hauria d'aplicar la legislació d'estrangeria que dóna la possibilitat de facilitar papers a la gent afectada per aquestes trames.