El director general de ´la Caixa´ no preveu que l´atur arribi al 20%

ACN Nin creu que a partir del 2011 es veurà una recuperació més generalitzada. També ha dit que passat l'estiu hi haurà una 'patacada'. 'Aquest any serà pitjor que mai. Ho sabem, no ens hem d'espantar, ho hem de gestionar. Setembre és com és però també sabem que arribarà el Nadal i que l'activitat és recuperarà', ha assegurat. Quant a les fusions entre caixes ha apuntat que si els clients van creixent i es van internacionalitzant és lògic que les caixes facin el mateix.

'Aquesta crisi d'acord amb els números que tenim i una mica per nas i per experiència continuarà en el 2009 i en el 2010' ha dit Joan Maria Nin en una entrevista a TV3, i ha afegit que la crisi 'tots tenim la impressió que això està tocant fons. Una vegada això toqui fons hem de veure la repercussió en la nostra economia per veure si continuem caient o no. La nostra impressió és que si', ha dit i ha afegit que durant el 2009 'seguirem caminant cap a el que seria tocar fons, arribant a una plataforma sòlida a partir d'aquí començar poder a pujar per millorar i que el procés de millora el començarem a veure el 2010. Els números diuen que a partir del segon semestre del 2010 alguns aspectes de l'economia comencen a millorar i que el 2011 seguirem millorant'.

Nin ha explicat que sempre a la tornada de l'estiu 'hi ha una forta patacada. La primera i la segona setmana de setembre és una cosa que coneixem bé. Els darrers dies d'agost es preparen accions especials per despertar els nostres clients. Aquest any serà pitjor que mai. Ho sabem, no ens hem d'espantar, ho hem de gestionar. Setembre és com és però també sabem que arribarà el Nadal i que l'activitat és recuperarà', ha assegurat.

Nin també ha dit que no creu que arribem al 20% de parats, però ha advertit que la crisi respon a una característica molt especial de l'economia espanyola molt vinculada al món de la construcció.

Fusions
'Jo crec que a Catalunya, i no només aplicat a les caixes sinó a les empreses en general, som un país amb la força, la capacitat i la voluntat d'avançar en diferents aspectes, no només en entitats petites sinó, a mesura que passa el temps, en entitats més grans. Si els nostres clients van creixent i es van internacionalitzant, es van integrant, és lògic que el sistema financer faci el mateix. Si en el viatge de guanyar en volum guanyem eficiència això és bo pel sistema. Es podrà invertir més en tecnologia, capacitat de servei, podran guanyar més fora de les nostres fronteres' ha assegurat.

Madrid i Barça
Joan Maria Nin ha assegurat que 'la Caixa no ha finançat el Real Madrid i la Caixa no ha finançat la compra de Cristiano Ronaldo. Hi ha dues institucions que ho han fet i ho han dit' i ha afegit que 'aquest tipus d'operacions les valorarem bé en funció dels resultats. Això s'ha convertit en un espectacle mediàtic i es podrà valorar en funció dels resultats'.

El director general de 'la Caixa' ha explicat que el Barça demana la renovació del seu crèdit 'i nosaltres amb tots els nostres clients i estem en la millor disposició per finançar o refinançar a una entitat d'èxit que ha demostrat que té un model que funciona, un model social, un model de cantera i de valors que produeix resultats positius de tant en tant, però no sé si arribarem a un acord o no perquè depèn de diverses entitats financeres' ha afirmat.

El problema del capital
El director general de la Caixa ha explicat que queda per resoldre el problema del capital per donar crèdit. 'Les mesures que s'han pres, el FROB (Fons de Reestructuració Ordenada Bancària), ajudarà molt a què el crèdit retorni. Però mentre això no es faci les queixes que no hi ha crèdit, tenen tota la raó' ha assegurat.

'Estem d'acord en què els temes de confiança per part dels dipositants estan arreglats. Els temes de liquiditat també estan arreglats. Ens queda el de la solvència del capital, la palanca que permet donar crèdits. I aquí es planteja la necessitat de canviar el sistema regulador. Tenim un sistema equilibrat, 50% bancs, 50% caixes, i és un sistema molt competitiu, la primera entitat financera sempre és la caixa local i això sempre és en benefici per als nostres clients. Hem de fer una distinció entre el que sempre ha funcionat bé, respecte d'un problema molt concret i que és que la intensitat de la crisi a causa de l'especialització en el món immobiliari que aporta més tensió a alguna entitat i no pas a tot el sistema' ha explicat Nin.

Joan Maria Nin ha dit que pel fet que toca temes de capital, i per tant, de propietat, l'aplicació a bancs i caixes serà diferent ja que en un banc pot acabar en un canvi de propietat i a les caixes podria arribar a una emissió de propietat amb dret a quotes polítiques. 'Els canvis que s'introdueixen aquí són nous i per tant introdueixen més polèmica' ha assegurat.

Competència entre bancs i caixes
Joan Maria Nin ha admès que la lluita per la competència 'existeix', i que això 'sempre és en benefici del sistema, gràcies a això les entitats estan més preparades i els clients gaudeixen del millor preu que és capaç de donar el sistema'. Nin ha admès que es parla més de les caixes que dels bancs perquè no és igual la intensitat del problema que tenen uns i altres. Nin ha explicat que els grans bancs, tenen un punt a favor, de moment, i és que una part de la seva activitat ve de la seva diversificació en diferents negocis i una part de la seva activitat està internacionalitzada i tenen més diversificació de riscos. En canvi, en el món de les caixes, ha explicat, a determinades caixes és possible que hi hagi una gran concentració del negoci en construcció i en particulars vinculats al negoci immobiliari.

Nin ha explicat que tant possible és que una caixa compri un banc, 'nosaltres ho hem fet', ha dit, com que un banc pugui comprar l'activitat, el negoci d'una caixa. Hi ha una petita diferència jurídica, perquè la forma jurídica d'una caixa no és absorbible per un banc. 'El que es planteja és el tema de la competència, que no hi hagi avantatges a l'hora de desenvolupar aquesta activitat pel fet de ser públic o ser privat' ha dit.

Pla estratègic
'Nosaltres tenim un pla estratègic aprovat el 2006 que preveu un canvi en el cicle econòmic, que el gruix dels negocis vinculats a l'activitat constructora deixaria d'existir i que com a conseqüència d'això havíem de començar un procés d'internacionalització i acabar de desenvolupar altres negocis de petita i mitjana i gran empresa, banca corporativa i banca personal. Aquest pla estratègic ha estat capital per guiar i desenvolupar els nous negocis i activitats' ha explicat Nin.

Quant a si 'la Caixa' contempla fusionar-se o no ha dit que no han oficialitzat cap conversa. 'La nostra prioritat és començar un procés d'internacionalització en benefici dels nostres clients però també per un sentit elemental de diversificació del risc. No estem per sobre ni a banda de res, tenim un pla aprovat pel nostre consell que ens posa davant un repte molt difícil però necessari per totes les empreses que volen créixer' ha explicat.