Societat civil i consell de Caixa Manresa accepten la fusió per garantir-ne el futur

CARLES BLAYA | MANRESA Tant la societat civil manresana com el consell d'administració de Caixa Manresa consideren que el procés de fusió de l'entitat dibuixa un futur òptim per a la caixa, ateses les difícils condicions del mercat global, segons destacats representants d'una i altre sondejats per aquest diari. Els òrgans directius estan materialitzant aquests dies una fusió amb altres entitats un cop assumida a la direcció de Caixa Manresa la inevitabilitat del procés, tal com avançava ahir Regió7.

El principal argument per acceptar la fusió és empresarial, ja que es coincideix a valorar que les normes del mercat financer han canviat amb la crisi, i que avui és necessari, per damunt de tot, garantir la solidesa financera de les entitats. La idea subjacent és que Caixa Manresa és una entitat amb valor, avui, però que en el futur incert de la crisi pugui mantenir aquest estatus és una incògnita. Amb tot, el sí, que és gairebé unànime, ateses les circumstàncies globals, entre totes les persones contactades per aquest diari, comporta alhora les seves condicions: el respecte del grup final pel territori, els seus projectes estratègics, l'impositor i l'empresariat local i la continuïtat de l'obra social de la caixa.

En aquest sentit, es coincideix a destacar el bon treball exercit per l'actual direcció de l'entitat en els últims anys i es confia en la seva gestió del procés per conduir també a bon port la fusió en les condicions esmentades. De fet, quan en la darrera reunió del consell, celebrada el 23 de juliol, es va autoritzar la direcció a engegar el procés, es va fer amb l'encàrrec de mantenir, en la negociació, la inversió en obra social al territori i de vetllar perquè la inevitable reestructuració de la plantilla sigui el menys traumàtica possible.

En allò que es manifesten més recels sobre la fusió és en la idoneïtat que sigui Caixa Catalunya, una entitat que multiplica per deu els actius de Caixa Manresa, la que, com ja es dóna gairebé per fet, sigui amb qui s'hagi de tancar l'operació. El perill que el projecte acabi en "absorció" i no en fusió és el que desperta més interrogants entre els enquestats.

Josep Camprubí, alcalde de Manresa i, com a tal, membre del consell d'administració de l'entitat, creu que les caixes, "com altres empreses, també s'han de renovar ara" per adequar-se al nou escenari marcat per la crisi. L'objectiu, opina l'alcalde, és "mantenir, primer, la solvència dels impositors. Si això no funciona en una caixa, l'obra social no és possible". Així doncs, "els aspectes empresarials han d'estar garantits per damunt de tot". Camprubí assegura que té "plena confiança" en l'equip directiu i creu que la decisió que es prengui "serà bona per a Caixa Manresa i també per al territori". Sobre el fet que l'operació comporti la pèrdua d'una marca amb 140 anys d'història, Camprubí creu que "a tots ens agrada tenir institucions amb el nom del territori, però de vegades no és possible".

Per a Cristòfor Gimeno, alcalde de Castellgalí i membre del consell, "d'inevitable no hi ha res, però tal com estan les coses i amb els missatges que arriben de la conselleria, el ministeri i el Banc d'Espanya, s'hi ha d'anar", a la fusió. Gimeno creu que el consell "no serà un entrebanc per al procés, és poc probable que no s'hi doni el vistiplau". Respecte a la unió amb Caixa Catalunya, Gimeno opina que "tot depèn de les condicions".

Lluís Guerrero, representant del Col·legi de Metges al consell, del qual és el vicesecretari, valora "molt positivament tot el que ha fet l'entitat fins aquest moment en l'àmbit territorial i en l'econòmic, el principal objectiu", i creu que aquest actiu, "la defensa de la pime local, del petit inversionista, de l'economia del ciutadà de classe mitjana", a més de les inversions en obra social i cultural, són les que s'haurien de mantenir en el procés. Des de Calaf, la seva alcaldessa, Maria Antònia Trullàs, també membre del consell, considera que "l'important és mirar al futur i acabar amb qui sigui més gran", mentre que l'advocat Josep Maria Badia, vicepresident de l'entitat, creu que la caixa "ha de prendre la decisió millor per als seus clients i l'entitat".

Des de la societat civil, Josep Maria Ribas, president de PTB, considera que "ara el que convé és fer pinya", i creu que la fusió "pot reforçar el projecte del Parc Central i generar noves aliances i estratègies". Quant als recels pel volum de Caixa Catalunya, Ribas afirma que ara mateix el més important "és que hi hagi sintonia en l'estil". El president de Pimec Catalunya Central, Vicenç Mauri, creu que "les fusions són inevitables, perquè les petites ho tindran cru per competir. Ara bé, per al territori i l'empresari no sé si serà una bona solució". Segons Mauri, la pèrdua de competència en el sector de les caixes "és una mala notícia", i tem que en el procés "el peix gros no es mengi el petit". Pere Garcia, president de l'Associació de la Misteriosa Llum i exdirectiu de l'entitat, comparteix aquest temor, i apunta en la llista de les pèrdues el fet que "el nom de Manresa desapareixerà del mapa financer". Per a Garcia, un altre temor és la reestructuració de la plantilla en una comarca tan castigada per la crisi com el Bages. Per la seva banda, Celdoni Sala, secretari de la Federació Empresarial de la Catalunya central, insisteix en el perill que el procés, al qual l'entitat es veu abocada "per un problema de dimensions, que a la llarga faria la caixa vulnerable", acabi en "absorció".