Dimarts podria ser el dia clau

CARLES BLAYA | MANRESA vinent, 6 d'octubre, podria ser finalment la data de celebració de la reunió extraordinària del consell d'administració de Caixa Manresa en què el màxim òrgan de representació de l'entitat doni el vistiplau al procés de fusió que estan tancant aquests dies les direccions i presidències de Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa. La reunió extraordinària del consell de la de Manresa coincidirà amb les de les altres dues entitats. Dimarts, doncs, l'acord de fusió ja es podria fer públic després que en els últims mesos les direccions de les entitats implicades hagin fet reserves de calendari per a la celebració dels consells extraordinaris que finalment van haver de ser cancel·lades per l'estancament de les converses.

Segons ha pogut saber aquest diari, el principal obstacle que hi ha hagut fins ara per desencallar la negociació, que ha estat l'encaix de Caixa Tarragona en el projecte, s'ha salvat per la pressió intensa del Banc d'Espanya exercida els últimes dies (vegeu pàgina següent).
Tot i que la reunió del consell és ja molt imminent (ahir, però, encara no estava convocada oficialment a l'entitat manresana), les negociacions no estan del tot tancades. Queden alguns importants serrells per resoldre, afirmen fonts properes al projecte. Sobretot, la quota de representació d'unes i altres (vegeu desglossat) en el consell d'administració d'una entitat que es convertirà en la quarta caixa d'estalvi del conjunt de l'estat, només per sota de La Caixa, Caja Madrid i Bancaja.

Un altre dels punts calents en la negociació és la repercussió de la reordenació d'entitats en l'estructura laboral de les tres caixes. La voluntat dels negociadors és que les inevitables baixes que generarà el procés no es decideixin per quotes entre les entitats sinó en funció d'una visió més integrada de l'entitat resultant. A Caixa Manresa, només UGT ha fet una estimació del que pot acabar suposant en cost laboral la fusió: el 10% dels treballadors (entre 80 i 90), quantitat assumible, segons el sindicat, només amb prejubilacions.

Al si de Caixa Manresa no es vol aventurar cap percentatge, però es treballa amb la voluntat que el procés tingui una repercussió mínima a l'entitat. Es parteix d'una convicció: la confiança en la qualitat d'una estructura teixida durant l'estada d'Adolf Todó, actual director general de Caixa Catalunya, a la direcció general de Caixa Manresa. Sí que es dóna per fet que hi haurà un procés de concentració dels serveis centrals de les tres entitats en un de sol. Segons explicava a aquest diari Carles Reitg, secretari general de la federació COMFIA-CCOO de Catalunya. l'experiència de processos similars diu que les concentracions dels serveis solen ser operacions "lentes". Quant al procés de reducció que pot seguir el conjunt de la plantilla de l'entitat resultant, Reitg avançava que, partint de la història del darrer procés de fusió de caixes viscut a Catalunya, el de Caixa Barcelona amb Caixa de Pensions, el 1990, l'esperable és que "la gràfica de la plantilla pugui baixar el primer i el segon any i pujar a partir del tercer".

Damunt de la taula de les converses no hi ha, però, xifres sobre les oficines de cada entitat que es veuran afectades pel procés. Serà el mercat el que decidirà en cada cas, afirmen fonts properes a la negociació.

El procés per tancar l'acord de fusió ha estat llarg, però sempre hi ha hagut una data en l'horitzó: el 31 de desembre, que és quan el Banc d'Espanya i el govern central pretenen que els diversos processos de concentració d'entitats d'estalvi al conjunt de l'estat estiguin clarificats. Amb tot, aquesta només és una data orientativa: després que els respectius consells d'administració hagin donat el vistiplau a l'acord (un procediment crucial però que no es preveu que sigui un escull) encara quedaran molts aspectes per deixar tancats i no es descarta la possibilitat (remota) que després del sí conjunt dels tres consells sorgissin discrepàncies sobre el detall financer que po- guessin posar en perill tota l'operació. Amb tot, la pressió dels reguladors i els diners que garanteix el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) per a les entitats integrades faran molt difícil que es faci marxa enrere.

Un cop el sí dels consells hagi estat donat al projecte es calcula que la integració de les tres caixes en una de sola no serà efectiva, en el millor dels casos, segons fonts coneixedores del procés, fins passats sis o set mesos. El consell d'administració de Caixa Manresa que haurà de decidir, molt probablement dimarts que ve, si dóna el seu vistiplau al procés de fusió de l'entitat està format per Manel Rosell, president; Josep Maria Badia, vicepresident en representació del Col·legi d'Advocats de Manresa; Rogeli Fletas, secretari i impositor de Vic, Lluís Guerrero és vicesecretari i representant del Col·legi de Metges. Els vocals són: Josep Camprubí (Ajuntament de Manresa); Benet Botifoll (empleat); Josep Catot (impositor de Moià); Roger Garcia (impositor de Barcelona); Cristòfol Gimeno (Consell Comarcal del Bages); Florentí Jorge (empleat); Ramon Llanas (Mútua Manresana); Adelinda Masferrer (impositora de Girona); Joaquim Palà; (impositor de Calaf); Maria Antònia Trullàs (Ajuntament de Calaf) i Laura Vives (comerciant de Sant Joan).