La Jornada d'Economia d'enguany planteja com serà la nostra societat després de la crisi. Quina seria la seva resposta?
La crisi que travessem ara és com les crisis del passat. El conjunt de l'economia es recuperarà i el creixement continuarà al ritme que hem conegut els últims anys. El que hem de decidir és què hem de fer per afrontar-ho. I crec que ser més flexible i permetre més mobilitat en els més diversos sentits pot ser una bona manera per a les economies de respondre al canvi. La mobilitat és una bona resposta al canvi, i no ha de generar inseguretat o desconfiança.
S'ha parlat reiteradament dels orígens de la crisi. No hi insistirem, però quin creu que ha estat el principal error que hem d'evitar tornar a cometre?
Molts països s'han equivocat en la manera com han regulat el seu sistema financer. Un sistema mal regulat pot produir bombolles i greus problemes en l'economia que la condueixin en la direcció errònia. Moltes economies estudien ara com revisar l'estructura de la seva regulació econòmica, tot revisant qüestions com els seus bancs centrals o altres agències que han de controlar el sector financer.
A la Jornada d'enguany s'ha insistit que el nostre país ha d'afrontar canvis estructurals per sobreviure. És ara el moment de fer-los?
Sí, perquè, insisteixo, la flexibilitat, la mobilitat i la responsabilitat davant noves situacions seran els atributs clau de les cultures i les persones per prendre avantatge en el nou món. I en aquest sentit, aspectes estructurals com l'educació són molt importants per aconseguir una societat mòbil, flexible i responsable. I quan dic mobilitat em refereixo tant a la possibilitat de viatjar, com a l'intercanvi de béns, d'idees i de comunicacions. Totes aquestes nocions de moviment seran més importants ara que el que ho han estat en el passat.
Defensa que la crisi és sempre una oportunitat.
Dir-ho així pot resultar massa optimista, però és una possibilitat a la qual la gent pot agafar-se per fugir de la rutina. Com a humans, gaudim dels desafiaments. Sempre ens és un repte fer el que no hem fet abans. Això ens fa productius i més satisfets com a individus.
Reclama un gran esforç: un canvi més aviat de paradigma cultural que no pas uns simples ajustaments econòmics.
Sí, però has de pensar en l'educació com un sector més en la teva economia, i molt important, al qual voldries veure progressar com la indústria. I el pas més important per tenir més productivitat en l'educació consisteix a mesurar el que podem fer de forma més acurada.
Aquesta setmana s'ha concedit el Nobel d'economia a la primera dona, Elinor Ostrom, i a Oliver Williamson. Com valora aquest doble guardó?
Crec que tota la gent que rep el premi ha fet contribucions molt importants. En aquest cas, l'elecció també és fantàstica. Tots dos han fet aportacions a les quals em referiré durant la meva intervenció en la Jornada d'Economia: com canviem les regles que ho regulen tot com a conjunt i les nostres empreses en particular, i com han exposat que els canvis en aquestes regles són essencials per als nostres propòsits econòmics. Són dues persones molt mereixedores del guardó.
Parlem d'un altre premi: el Nobel de la pau a Barack Obama.
Penso que tothom, i hi incloc el president, considera que el premi ha arribat massa aviat. Tot just ha començat la seva feina, i els efectes de les decisions que esta prenent no seran evidents fins d'aquí bastant temps. Ha estat un gest amb una bona intenció, però honestament crec que haurien d'haver esperat més per oferir-lo a un treball realitzat que no pas a uns primers passos.
Generarà una pressió addicional a l'administració Obama?
No ho crec. El que fa Obama tindrà molta influència en la pau mundial. Treballa molt durament i no crec que ho pugui fer més durament, encara. No es treballa més per haver rebut aquest premi.
