El consell de Caixa Manresa donarà en breu el sí a la fusió

CARLES BLAYA/EFE/MANRESA/BARCELONA El consell d'administració de Caixa Manresa decidirà avui, a primera hora de la tarda, si dóna el vistiplau al procés de fusió de l'entitat amb Caixa Catalunya i Caixa Tarragona. No es preveu que ni a la reunió de Caixa Manresa ni tampoc a les que simultàniament celebraran els consells de Caixa Catalunya i Caixa Tarragona hi hagi cap entrebanc decisiu que dificulti el futur d'una operació que encara té molt camí per córrer però a la qual avui les tres institucions donaran la decisiva empenta oficial. La nova caixa que sorgirà de la unió podria plantejar rebre del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) més de 1.500 milions d'euros (uns 250.000 milions de pessetes) per aquesta fusió, segons que avançaven ahir a Efe fonts financeres, una xifra que, amb tot, fonts properes a l'entitat manresana no volen donar per ferma tot i considerar-la "aproximada".

La xifra que podria rebre la nova entitat no es concretarà fins que les tres entitats presentin el seu projecte ja definit al Banc d'Espanya, una trobada que es podria fer el proper novembre. Per acabar de definir la xifra que es reclamarà caldrà fer un estudi exhaustiu de la complementarietat de les oficines i l'excedent d'empleats a què donarà lloc la nova entitat, i definir un pla de negoci que elaboraran els tres directors generals de les entitats en procés de fusió i els seus presidents. Des de fonts properes a la negociació es recorda que, tot i que el projecte està molt avançat, "no tot està monitoritzat", i que caldrà fer bé els deures per convèncer el Banc d'Espanya que aporti els diners necessaris perquè la nova entitat neixi sanejada i amb ambició de futur.

Tot i que des de cap caixa consultada no s'han volgut fer declaracions oficials sobre la quantitat que podria rebre del FROB aquest projecte, que es convertirà en la cinquena caixa d'Espanya i la segona de Catalunya, fonts financeres coneixedores del procés han assenyalat que en els contactes previs per aquesta concentració de caixes, entre el director general de Caixa Catalunya, Adolf Todó, que lidera la fusió, i el president de la Comissió Rectora del FROB, Javier Aríztegui -al seu torn governador del Banc d'Espanya- es va plantejar una xifra entre els 1.500 i els 1.600 milions d'euros.

Aquestes mateixes fonts afegeixen que cap caixa no proposaria al seu consell una fusió sense un càlcul previ del que poden rebre del FROB, que precisament es va crear per impulsar les fusions entre entitats d'estalvi.

Els 1.500 milions que podria voltar l'operació tripliquen la quantitat de 500 milions que plantegen Caixa Terrassa, Caixa Sabadell, Caixa Girona i Caixa Manlleu i és aproximadament el doble del cost del sanejament de la Caixa Castella-la Manxa. No obstant això, es tracta també d'una entitat que quan es faci la fusió serà molt més gran que les dues anteriors, amb actius totals de més de 81.000 milions.

La intenció de la direcció de les caixes catalanes, una vegada que s'aprovi la fusió en els respectius consells d'administració, és que les assemblees de les entitats ratifiquin la decisió i es pugui implementar un projecte definitiu com més aviat millor, si és possible abans del primer trimestre del 2010. Amb tot, fonts properes a Caixa Manresa afirmen que l'assemblea no tindria lloc abans del proper mes de març. Qualsevol calendari previ, però, estarà sotmès a les variacions que puguin imposar qüestions legals, com ha passat en el procés de fusió de les caixes de Terrassa, Sabadell, Girona i Manlleu, que pensaven començar a operar com una sola entitat a partir de l'1 de gener però ara ja es veu que el vistiplau del Tribunal de Defensa de la Competència obligarà a un retard i farà que la fusió només sigui efectiva durant el primer trimestre de l'any vinent. Fins que aquests tràmits legals no es portin a terme no podran rebre els diners del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària, ni tampoc operar de fet com si es tractés d'una sola caixa.

Els diners que aporta el FROB a les caixes que opten per fusionar-se funciona com un crèdit a llarg termini, però es comptabilitza com a recursos propis de la nova entitat i per tant millora la seva solvència.