El Nobel d´economia premia la primera dona, Elinor Ostrom, i Oliver Williamson

EFEESTOCOLM
La Reial Acadèmia Sueca de les Ciències va distingir ahir per primera vegada en la història del Nobel d'Economia a una dona, la nord-americana Elinor Ostrom, en una edició en la qual s'ha batut el rècord de premiats del gènere femení. Ostrom i el seu compatriota Oliver Williamson, amb qui compartirà els 10 milions de corones (980.000 euros o 1,4 milions de dòlars) amb que està dotat el premi, van ser distingits per les seves anàlisis sobre política econòmica de les propietats comunes i dels límits de les empreses, respectivament.
El premi d'Economia, que no forma part del llegat d'Alfred Nobel i s'atorga des de 1969 en comptes de des de 1901, era l'únic que mai havia inclòs una dona en el seu palmarès, que fins avui comptava amb 64 guardonats en 40 edicions. L'elecció d'Ostrom arrodoneix una edició històrica en la qual s'ha batut el nombre de dones guardonades en un any, amb cinc del total de dotze premiats. Les nord-americanes Elizabeth Blackburn i Carol Greider van guanyar el de medicina, amb el seu compatriota Jack W. Szostak, pels seus estudis sobre l'envelliment de les cèl·lules i la seva relació amb el càncer. La israeliana Ada I. Yonath va compartir el premi de química amb els nord-americans Venkatraman Ramakrishnan i Thomas A. Steitz per mostrar l'aspecte i funcionament dels ribosomes a nivell atòmic mitjançant un mètode denominat cristal·lografia de rajos X. L'escriptora romaneso-alemanya Hertha Müller va obtenir el de Literatura a l'endemà, i Elinor Ostrom ha tancat el palmarès. El rècord anterior datava de 2004, quan la nord-americana Linda B. Buck es va dur el de medicina, la nigeriana Wangari Maathai va gua-nyar el de la Pau i l'austríaca Elfirede Jelinek va vèncer en literatura. Des que el 1901 es van repartir per primer cop els premis i fins al 2008 havien estat guardonades 789 persones, de les quals només 35 -el 4,4 %- eren dones.
En premiar Ostrom i Williamson la Reial Acadèmia Sueca reconeix a dos estudiosos que han contribuït de forma decisiva durant tres dècades a situar la política econòmica com a camp d'investigació central, demostrant que les anàlisis econòmiques poden llançar llum sobre la major part de formes d'organització social. Ostrom ha demostrat com les associacions de propietaris poden administrar amb èxit propietats comunitàries, mentre que Williamson ha desenvolupat una teoria en la qual les empreses serveixen d'estructures per a la resolució de conflictes.
A partir d'estudis de propietats comunes de bancs pesquers, pastures, boscos, llacs i aigües, Ostrom va concloure que els resultats són amb freqüència millors del que prediuen les teories estàndards i que els usuaris desenvolupen mecanismes sofisticats per a prendre decisions i reforçar les regles al tractar conflictes d'interessos. D'aquesta manera Ostrom ha aclarit les característiques centrals de l'autogovern, com que la participació activa dels usuaris és essencial, i les regles imposades des de l'exterior tenen menys legitimitat i hi ha major probabilitat que siguin violades.
Williamson es va proposar clarificar per quina raó algunes transaccions ocorren dintre de les empreses i no en els mercats, i va concloure que les organitzacions jeràrquiques emergeixen quan les transaccions són complexes o no estàndards i quan les parts són interdependents. El marc general establert per Williamson ha demostrat a més ser productiu per a analitzar tot tipus de contractes incomplets, des dels realitzats entre membres d'una llar als contractes financers entre empresaris i inversors.
Ostrom i Williamson succeixen en el palmarès Paul Krugman, guardonat per les seves anàlisis dels patrons de comerç i de la localització de l'activitat econòmica. El Nobel d'Economia, que en realitat es diu Premi de Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel, va ser instituït en 1969 pel banc de Suècia, que finança el premi; és atorgat per la Real Acadèmia de les Ciències i té la mateixa dotació que la resta.