Una anàlisi europea recomana que Manresa especialitzi el Parc Central

UN "EXAMEN" A LA MANRESA DE LA TECNOLOGIA I EL CONEIXEMENTExperts de set ciutats europees han visitat durant tres dies la capital del Bages per recomanar millores per aprofitar el seu potencial basat en la nova economia. El Parc Central n'és la peça clau, però li cal un plantejament més integral i ambiciós

CARLES BLAYA MANRESA
Especialitzar-se en una àrea concreta del coneixement i la producció; buscar algun element diferenciador des del punt de vista urbanístic; millorar-ne la connectivitat amb la ciutat i dotar-lo de vida a la nit i el cap de setmana són algunes de les recomanacions que han fet representants de set ciutats europees al Parc Central de Manresa si vol tenir futur en el dens mercat dels parcs tecnològics europeus. L'anàlisi de la Manresa del coneixement s'ha fet en una trobada del projecte REDIS (Restructuring Districts into Science Quarters), inclòs en el programa europeu URBACT, en el qual participen les ciutats alemanyes de Magdeburg i Halle; la capital austríaca, Viena; Newcastle, al Regne Unit; Aarhus, a Dinamarca; Bialystok, a Polònia; Pireus, a Grècia; i Manresa. Totes tenen en comú el fet d'estar desenvolupant parcs científics i tecnològics.
Durant tres dies, una delegació de les diverses ciutats ha conegut sobre el terreny la capital del Bages i els seus agents econòmics i universitaris per fer-se una idea de les possibilitats de futur de la ciutat. Una part de les conclusions de l'anàlisi d'aquests experts es va fer pública ahir. Al cantó de la balança dels elogis, els visitants europeus destaquen la voluntat de la ciutat de tirar endavant un projecte com el del Parc Central en un moment de crisi, l'actitud emprenedora dels agents locals i la seva situació geogràfica, prou a prop de la capital catalana per vendre's com "la millor part de Barcelona".
Al cantó dels deures pendents, els visitants van ser contundents: un element bàsic de qualsevol parc tecnològic ha de ser una especialització clara en els seus continguts, que no han detectat en el cas de Manresa. Orientar-lo en una matèria o dues és una de les claus per situar-lo en primera línia internacional. També demanen més ambició internacional al projecte, a partir de l'aprofitament de la proximitat a Barcelona. Una proximitat que a Manresa es viu com a "competència", com va recordar el regidor d'Economia de l'Ajuntament de Manresa, Alain Jordà, per als visitants europeus ha de ser "una oportunitat", segons Sven Gábor Jánszky, consultor procedent de Magdeburg.
Per a Volkmar Klaus Pamer, el cap d'Urbanisme de Viena, el Parc Central no té en aquests moments cap element diferenciador que el distingeixi de la resta de parcs europeus, i, a més, en ser fora del teixit urbà, serà difícil d'integrar en la vida de la ciutat. Per això demana millorar-ne els accessos, impulsar-hi el transport públic i encaixar-lo a la resta de la ciutat mitjançant el que podria ser una extensió residencial dels Dolors. També reclama recorreguts a peu o en bicicleta per l'entorn del parc.
L'anàlisi també va atènyer la diversificació de l'activitat econòmica de futur, i, especialment, el sector industrial. Segons que va explicar l'holandès Willem van Winden, director cientificotècnic del projecte REDIS, Manresa és especialment sensible a la crisi econòmica pel seu teixit econòmic basat en la indústria i la construcció, i també per la manca de confiança de l'empresariat. Segons Van Winden, per afrontar la crisi calen estratègies conjuntes, una cooperació entre agents que no ha vist a Manresa, una afirmació que ha agafat de sorpresa Manresa, on, segons Alain Jordà, "crèiem que treballàvem en estreta col·laboració" entre l'administració, la universitat i les empreses. Segons Van Winden, cal una cooperació "integral i continuada". L'expert holandès també va reclamar que la ciutat actualitzi els seus plans estratègics, dissenyats abans de la crisi, per tant, avui ja poc vigents. Amb tot, Van Winden creu que, en les circumstàncies actuals, més que plans de futur el que calen són "accions concretes a curt termini". Per això va demanar la creació de grups de treball entre els diversos agents per afrontar aquests reptes immediats.
Per a Klaus Puchta, responsable de l'àrea de ciència i universitat de l'Ajuntament de Magdeburg i director del programa REDIS, l'objectiu ha de ser convertir la crisi en "un motor de canvi" per a Manresa.
Després de les conclusions, Jordà va assegurar que "cal repensar tota la ciutat" i "fer-ho conjuntament" per aprofitar "el gran potencial" de Manresa. Jordà va reconèixer que fins ara "hem concebut la ciutat per parts" i que caldrà fer-ho a partir d'ara "d'una manera unitària".