´Les caixes no poden fer una contribució tan negativa a la societat en plena crisi´

Secretari general d'UGT a Catalunya. Álvarez manté la tesi dels sindicats presents a les caixes de Manresa, Catalunya i Tarragona que la proposta que han fet les entitats no és "acceptable". Per al secretari general d'UGT, no es negociaran baixes incentivades, una càrrega més que hauria de suportar un territori on la situació és "complicada"

Caixa Manresa està immersa en un procés de fusió i sembla que l'acord laboral serà problemàtic.
Sabíem que les fusions serien complicades. L'idoni hauria estat que fossin entre entitats amb poca coincidència d'oficines, però Caixa Catalunya en té moltes. En qualsevol cas, la direcció de la nova entitat ha de veure que no és acceptable el que està proposant, i espero que això sigui només una proposta inicial en la negociació. Assumir 1.800 baixes ni se'ns passa pel cap, i això generarà un problema a les entitats: amb nosaltres i espero que també amb els òrgans de govern de les caixes. També l'administració, que al capdavall és qui autoritza les fusions, hauria de dir que una proposta així no és acceptable. La veritat és que s'haurien pogut evitar tota l'alarma social que ha generat aquesta proposta, perquè no tirarà endavant.
Quin serà el posicionament del sindicat, més enllà del no a la proposta?
La gestió del conflicte haurà de ser unitària, i s'haurà de dur des de dins de les caixes. Del que es tracta és de defensar els llocs de treball sense negociar baixes incentivades. Les caixes no poden fer una contribució tan negativa a la societat en plena crisi.
Resoldre el problema amb prejubilacions seria acceptable per al sindicat? No suposen totes les prejubilacions una càrrega excessiva per a l'estat?
Més indecents són els diners que s'han d'injectar a les caixes per mala gestió. Els treballadors no han de pagar un conflicte que no han generat ells. Caixa Manresa és la caixa que està més sanejada, i no entra en la fusió perquè hagi comès errades: aquesta situació no pot carregar-se a les espatlles dels treballadors del nivell més baix.
És cert que les jubilacions costen molts diners, però no sé si tant com la gent pensa. A més, és una bona solució enfront les assegurances per desocupació i els subsidis per a gent a qui costaria molt trobar feina. I si els sembla massa car, que ens donin una alternativa.
Veu ja la sortida a la crisi?
La solució no serà mai d'avui per demà. El que hem de fer ara és posar les bases per sortir-ne, apostant per productes amb futur, d'alt valor afegit, perquè no ens tornem a trobar que tot tremoli amb una ventada. El cas del Bages: quan vénen mal dades es destrueix ocupació a dojo, però després se'n crea de poc valor. Després de Pirelli, la situació a la comarca serà complicada, perquè es perden vuit-cents llocs de treball i d'una remuneració mitjana elevada.
Què proposa UGT per a la comarca?
El més immediat és revisar les infraestructures per poder esdevenir un pol d'atracció per a inversions. El territori ha d'entendre que no es poden prendre a la lleugera determinades decisions, com renunciar a l'aeroport corporatiu. El futur d'una instal·lació així l'ha de decidir una bona part del territori. Nosaltres havíem apostat perquè l'aeroport s'ubiqués aquí, ens semblava que això donaria qualitat al territori i que ajudaria al procés d'actualització de la indústria. Hauria tingut una gran conseqüència en el teixit productiu de la comarca. I no ho dic com un retret; és una reflexió de futur.
D'altra banda, crec que el ministeri d'Indústria s'hauria de prendre molt seriosament que territoris com el Bages no poden basar la seva sortida de la crisi en salaris de 1.000 euros i centres logístics.
El ministre Miguel Sebastián va visitar personalment Manresa durant la crisi de Pirelli, però no sembla que servís de gaire.
La UGT es va implicar molt en tot el procés de Pirelli: vam recórrer al ministeri i a la Generalitat per intentar evitar la marxa de Pirelli, i és cert que el paper de l'administració hauria pogut ser millorable. Però aquestes coses només passen a Catalunya. Quan hi ha problemes en un altre territori tothom s'afanya a resoldre'ls, mentre que aquí ens ho hem de fer tot nosaltres.
Tot i la duríssima situació laboral, no són bons moments per a les mobilitzacions. La gent està desenganyada, es diu, de la política. També de la lluita sindical?
És cert que s'ha de fer un procés de mobilització, perquè s'ha d'entendre que de la crisi no hi haurà una salvació individual sinó col·lectiva. I costarà perquè tots estem molt remullats. Estàvem acostumats a mobilitzar-nos per un conveni, sempre a l'interior de l'empresa, i ara hauran de ser mobilitzacions més ciutadanes. Però ens en sortirem. Tenim 24.000 delegats a les empreses, i són la millor gent del país, que treballar per defensar els seus companys. Tenim prou crèdit perquè no ens arrosseguin el desànim i la desafecció política.