No hi ha cap alternativa a la presentació de l'expedient de regulació d'ocupació?
La situació, des de final del 2008, ha estat dolenta. I ja hem aguantat tot un any. Sabíem que aquest moment difícil seria conjuntural, però no podíem saber fins quan duraria. El que no semblava lògic és que amb els resultats del 2008, en què hi va haver 120 milions d'euros de benefici, es prenguessin mesures dràstiques. El que vam fer va ser avançar vacances el desembre i gener passats, durant tres setmanes. Més endavant, el maig, quan vam veure que això no era suficient vam plantejar una nova mesura que no havia de tenir cost en personal: reduir els caps de setmana i els solapaments. En aquell moment, quan la qüestió de Pirelli estava a la primera plana, no era qüestió de prendre cap decisió diferent. No era plantejable, ni per a la comarca ni per al conjunt de Catalunya. Però el que ha passat és que en estar la mina molt bé d'infraestructures i en disposar de bona maquinària, la producció, tot i les retallades horàries, no ha baixat, mentre que especialment els mercats espanyol i francès estan totalment aturats. L'estoc no el podem mantenir més: seria un suïcidi. La perspectiva per al 2010 no és bona, i, a més, tenim prou producte per cobrir qualsevol augment de la demanda que hi hagi.
Un expedient, ara, pot degenerar la situació en un escenari pitjor?
No, de cap manera. Tenim projectes importants, tenim grans inversions per fer. Només es tracta d'ajustar l'oferta a la demanda. Per això hem d'arribar a acords que siguin raonables per a tots. La despesa més important per a nosaltres és la mà d'obra, i aquí la gent no és mileurista: afortunadament, té sous dignes, s'hi guanya bé la vida. Els comitès, a més, sempre han estat molt raonables.
Podem garantir, doncs, que no hi ha cap risc de futur respecte a la continuïtat del projecte d'Iberpotash?
Mai no es pot aventurar el futur i no es poden maximalitzar les situacions. En condicions normals, no ha de passar res més enllà d'això. Sé que comportarà un cost per a tothom, però el mercat necessitarà un altre cop potassa i nosaltres en tenim. Crec que d'aquesta situació n'acabarem sortint reforçats.
Quan preveu que reprengui l'activitat el mercat de la potassa?
La potassa és un producte d'absorció lenta: el poses a la terra i triga fins a dos anys a ser absorbit, en els quals la terra es manté fertilitzada. Però aquesta situació no aguanta un tercer any, perquè la collita serà pitjor en qualitat i en quantitat. El mercat agrari es queixa de preus molt baixos. En un any podem preveure que hi haurà menys producte i una puja de preus, i que s'aprofitarà el moment per invertir per guanyar més diners. El 2011 es pot haver resolt l'estancament del mercat. A més, hem de tenir en compte que el 70% de la nostra producció va als mercats exteriors, a França, Brasil, l'Índia, Indonèsia, Marroc, països que sortiran abans de la crisi que nosaltres.
Avança projectes de futur per a les mines. En pot donar detalls?
No és el moment. Només puc dir que ens plantegem aprofitar al màxim els recursos del Bages, però no puc avançar-ne res més. Abans hem de superar etapes prèvies. Puc assegurar, però, que creixerem, quant a la potassa i la sal.
