´Calen projectes comuns, al territori central, perquè no ho percebem com un espai unitari´

CARLES BLAYA MANRESA
A punt del final de Pirelli i amb la imminent desaparició d'un símbol com el de la marca Caixa Manresa, el Bages té la sensació de final d'etapa.
No hem de dramatitzar ni ser pessimistes. Tot el món és en un final d'etapa. Europa ha estat el líder en creixement i ha tingut el control sobre la indústria productiva, però això s'acaba en benefici d'altres llocs del planeta. Estem a favor de l'equilibri planetari, però això té un contrapunt: la pèrdua de privilegis.
El Bages està notant especialment aquest canvi de règim.
A Manresa li ha tocat rebre algunes de les conseqüències més desagradables del procés. Els dos Vallès i el Baix Llobregat estan pitjor, però en ser a prop de Barcelona s'han pogut beneficiar d'aquest impacte territorial que ha suposat un contrapès del creixement de la indústria de nous sectors emergents. Al Bages han crescut també noves empreses, però no han pogut compensar la pèrdua de llocs de treball de la vella indústria. El nou no acaba de néixer.
Des de la seva conselleria s'insisteix a dir que es vetlla per la comarca.
Estem lluitant perquè dels 160 projectes de noves inversions per a Catalunya alguna vingui aquí. L'any passat ja en vam concretar vint-i-nou, i enguany, trenta-una, que han suposat un total de 1.500 nous llocs de treball, i han permès consolidar-ne 800 més. Encara som en una conjuntura baixa, i no sabem quants en podrem concretar l'any que ve.
Ha explicat en alguna altra ocasió que va estar molt a punt d'arribar un projecte que podia haver estat bo per a la comarca.
Crec que ara ja puc dir com va anar. Es tractava d'una empresa de turbines del grup Caterpillar, un projecte que gestionava Invest in Catalonia. Érem finalistes nosaltres i Hongria per ubicar aquesta planta, però l'empresa va comunicar formalment el setembre que optaven per anar-se'n a l'est per motiu de costos salarials. L'arribada de l'empresa hauria suposat crear uns 200 llocs de treball.
I en el futur?
Prioritzem les comarques més tocades, però som el Govern de Catalunya i ens hem de preocupar de tots els territoris. Molts projectes nous volen ser a prop d'instal·lacions aeroportuàries, però és cert que hi ha productes no fàcilment deslocalitzables, com poden ser noves energies i una certa indústria pesant, que es pot arribar a optar per produir al Bages o a l'Anoia. Lluitem a contracorrent, però no sóc pessimista. La crisi passarà i aquí hi ha una bona estructura de pimes i una massa treballadora ben preparada, que, és cert, s'haurà de reciclar. Tot plegat dóna possibilitats al territori.
Comparteix el veredicte de Carme Botifoll, directora d'Acc1ó, que el Parc Central és l'únic projecte amb futur del Bages?
Com a estratègia per ser al món és, certament, l'únic projecte amb futur. El CTM és un centre de referència en tecnologia de materials i en ecoprocessos, i es poden atreure activitats a l'entorn d'aquestes especialitats.
Però el projecte del parc no acaba d'avançar.
Hi estem treballant, perquè és cert que és fonamental donar senyals de vida. Però si hi ha hagut endarreriments no és per la Generalitat. El parc té una gestió autònoma, uns responsables a qui la Generalitat acompanya. Nosaltres hem fet els deures. Els diners són damunt la taula i ja vam desencallar els problemes legals. Espero que el pla Zapatero 2 permeti fer alguna aportació al parc.
Però tinguem clar que captar noves inversions és com Bienvenido Mr Marshall. És a dir, si t'encerto, t'endevino. Per això és important ser al costat de les empreses vives perquè es reposicionin. Hem de superar la situació amb el que hi ha, però hem de buscar noves oportunitats de negoci per col·laborar en el canvi estratègic.
Canvi, innovació, internacionalització. Les úniques claus de futur?
S'ha de buscar l'excel·lència global, i un treball conjunt del territori central, on hi ha el CTM i el CTF. Seria una aliança potent, i posarem diners per al casament. Però, és clar, tothom és lliure de fer el que vulgui.
Carme Botifoll acaba de passar un examen molt important davant l'OCDE. I hem quedat bé, però se'ns diu que hi ha massa centres, que no hi ha prou massa crítica. Se'ns demanen fusions. Calen projectes comuns, al territori central, perquè no ho percebem com un espai unitari. No hi ha estratègies conjuntes. Per això n'hem encarregat una per a aquest territori virtual de la Catalunya central.
Els objectius semblen clars, però l'atur augmenta. No ens estem perdent en el discurs?
No és perdre el temps acompanyar l'empresa en el mal tràngol i ajudar-la a la reflexió. Apostar perquè el mannà vingui de fora és molt perillós, però no és el cas del Bages. El millor és que el creixement sigui autònom.
Des de diversos sectors es reclama més lideratge polític per afrontar amb garanties la crisi. Què hi ha de dir?
Fem el que toca. Tot el món està igual i ningú no té la recepta màgica. La crisi ens ha agafat amb els deures mig fets en planificació estratègica, però en altres llocs de l'estat estan pitjor, perquè només depenien del totxo. Aquí tenim quinze anys per davant planificats gràcies al pacte d'innovació. Som al forat, sí, però sabem on és la sortida. I això ens dóna seguretat i estabilitat, que és fonamental en política econòmica.
I el futur turístic del territori? Per on passa?
Sant Benet ha estat un exitàs, i aviat publicarem un mapa dels intangibles turístics, que referirà a les grans etapes de la història de Catalunya. A l'entorn de la figura de Pere III es pot fer un gran projecte, i també a l'entorn de la industrialització. La UB ha elaborat un macrodossier sobre l'oferta que pot vincular-se al Llobregat, perquè de Navàs en avall no està articulada. Hem d'aconseguir que el Llobregat sigui un producte, tant pels aspectes naturalístics, com pels que refereixen a la industrialització. I involucrar-hi l'empresa privada.