Ombra aquí, ombra allà, maquilla´t

"La banca ho sap tot de les empreses i els empresaris saben molt poc de la banca; només els escandalosos beneficis, que potser també estan maquillats. Si els empresaris haguessin sabut més coses de la banca, potser no es trobarien com es troben"

Cançó de Mecano que podria servir per a les properes campanyes publicitàries de moltes entitats financeres del nostre país quan tornin a voler captar clients.

Que a Espanya no teníem una banca gaire solvent, i sanejada, es va intuir en el moment que el president del govern va dir: "tenim la millor banca del món". És una regla d'or que no falla mai. Quan el senyor Rodríguez Zapatero, en un titular, diu que és blanc, segur serà negre. Sembla que en aquesta ocasió l'axioma tampoc no va fallar.

Potser és millor que sigui així; que el comportament actual de bancs i caixes dins el context econòmic sigui degut a la manca de liquiditat que pateixen, a l'endeutament que tenen i a la morositat que els creix (en part per culpa seva). Qui va inflar la bombolla i la va rebentar de cop? Perquè si, tal com va dir el Sr. Zapatero, estan molt bé de liquiditat i són tan solvents, no hi ha cap raó perquè estiguin ofegant les empreses; molt especialment les petites, mitjanes i els autònoms, tot abocant l'economia productiva del nostre país a una situació de la qual trigarà molt temps a recuperar-se. Llevat, és clar, que sigui per una desmesurada prepotència, i que només estiguin pensant en salvar-se ells, o simplement perquè només volen maquillar els seus balanços abans d'hipotètiques fusions en benefici dels seus gestors, injustament recompensats amb els corresponents bonus.

Un exemple d'aquesta prepotència el tenim en l'adjudicació o compra del centre comercial de la Fàbrica Nova de Manresa. Una promotora propietat de la caixa més important del país, per eixugar un deute i maquillar el seu balanç, es va afanyar a adjudicar-se l'immoble al preu que fos. Com més car era, més polit quedava el balanç i no s'havia d'aprovisionar. Sembla que la pressa no els va deixar veure les càrregues i compromisos que contreien. És difícil de creure!

No només van tenir pressa per desviar la premsa cap a l'ombra de la culpa d'una empresa constructora manresana. Una empresa sempre compromesa amb el territori, on hi ha molts llocs de treball per a la gent de la comarca, aliena a aquesta operació de maquillatge. És una llàstima que no tin- guessin la mateixa pressa per maquillar la depriment i ombrívola imatge de la seva recentment adquirida propietat.
Els treballadors, els empresaris, paguen els impostos del rendiment del treball i dels beneficis amb l'IRPF i l'impost de societats. Les caixes d'estalvis ho fan amb l'obra social. Seria una bonica obra social per als bagencs que, en lloc de no fer res o proposar una lona pintada plena d'ombres, fessin quelcom més, tenint en compte que l'empresa manresana està disposada a fer-ho. Això és el que faria una entitat que formés part de la millor banca del món, i que no només volgués maquillar el seu balanç, sinó també maquillar el seu bon nom.

Les empreses no poden executar les entitats bancàries, ni les poden amenaçar de fer-les sortir al RAI. La banca, amb la CIRBE, ho sap tot de les empreses i els empresaris saben molt poc de la banca; només els escandalosos beneficis, que potser també estan maquillats. Si els empresaris ha- guessin sabut més coses de la banca, potser no es trobarien com es troben.

La banca pot fer la competència als promotors privats que encara resisteixen, venent els pisos que s'han adjudicat a preu d'hipoteca. La banca pot desobeir les directrius del govern respecte a la destinació dels fons ICO, i afanyar-se seguidament a finançar les campanyes electorals dels respectius partits, amb ombres o sense, perquè no se'ls enfadin gaire. La banca podia obligar els clients a contractar SWAPS, cancel·lar-los i perjudicar-los amb milers d'euros. La banca pot cancel·lar una pòlissa de crèdit, fins i tot per burofax, i abocar una empresa, amb feina i viable, a un concurs de creditors. La banca pot aconse-guir diners del BCE a l'1% i invertir-lo en deute públic al 4% o 5%, en lloc de deixar-lo a les empreses; i si els en deixa, a l'interès del 7,5% o més, amb l'excusa de Basilea 2 i, probablement, amb avals hipotecaris i/o personals. Això sí, sempre fent la demagògia que els diners són de tots i els han d'administrar a consciència.

La pregunta és: on eren els analistes quan la banca deixava diners a promotores que tots tenim al cap i que no cal anomenar? Els ciutadans i empresaris no els podem demanar responsabilitats legals, però sí de morals. També podem tenir memòria i aprofitar ocasions com aquesta per fer-los sortir els colors, molt especialment el vermell. Encara que amb els préstecs del FROB ja li podran donar un puntet de blau. Ombra aquí i ombra allà, maquilla't, maquilla't...