REDACCIÓ| MANRESA
Durant anys, la superstició va prohibir l'entrada de les dones a les mines: la seva fertilitat podia arruïnar l'abundància de les vetes minerals, deia la llegenda. Avui, aquesta dita forma part de la mitologia irracional d'una professió que, tanmateix, continua sent majoritàriament cosa d'homes. Excepte a Súria, on dues enginyeres han convertit l'explotació de Cabanasses en la primera mina estatal dirigida per dones.
Isabel Martínez i Sara Rabeya són les persones amb màxima responsabilitat executiva a Cabanasses, una de les mines bagenques explotades per Iberpotash, que els últims anys ha apostat per la incorporació progressiva de dones a la professió.
Nascuda a la capital asturiana el 1973, Isabel Martínez va formar-se en Enginyeria Superior de Mines a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Mines d'Oviedo. El 2002 es va incorporar a Iberpotash com a cap de torn d'explotació, després d'haver treballat a Hunosa, en el departament de fenòmens gasodinàmics. Des del setembre del 2006, Martínez és la directora de Cabanasses. Avui dirigeix una plantilla de prop de 300 persones, en la qual figuren només tres dones més.
Una és la sotsdirectora Sara Rabeya, una balsarenyenca nascuda el juny del 1977. Titulada en la segona promoció d'Enginyeria Superior de Mines de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa el 2008, des del gener d'enguany és la sotsdirectora de Cabanasses. Des del 2000 treballa a Iberpotash, on ha estat cap de torn d'explotació de la mina de Vilafruns. A l'explotació de Cabanasses treballen també Sílvia Codina, com a cap de torn d'explotació, i Mònica García, cap de torn d'instal·lacions.
La incorporació de dones a les mines bagenques en tasques de direcció tècnica als pous no va tenir lloc fins ben entrada la dècada dels 90. Avui, i segons dades de l'empresa, el 34% de les dones que treballen a Iberpotash són personal amb qualificació universitària; la resta té majoritàriament estudis administratius o de segon grau. Amb tot, les tasques que desenvolupen avui les dones a les mines bagenques no són encara les que tenen a veure al front de l'explotació minera (conducció de minador, pala o camió, ni tampoc com a personal de manteniment). Són tasques molt qualificades, atesa la formació d'una bona part en enginyeries superiors, tècniques i químiques i també en geologia; també hi ha presència femenina en els departaments d'administració, planificació i comunicació.