´El principal obstacle per llogar un pis és la inseguretat jurídica del propietari´

Entrevista Alejandro Fuentes-Lojo, advocat especialista en tots els àmbits de la propietat immobiliària

Quins problemes pretén solucionar la nova legislació?
El problema que vol solucionar és el dels inquilins dolents: el morós o el que no compleix les obligacions contractuals, que és aquell que deu les rendes o no se'n va voluntàriament de l'habitatge quan el seu contracte ha expirat. Fins ara, quan passava això era molt difícil recuperar les rendes perquè era un rosari de processos successius, i ara això s'intentarà evitar. Però l'inquilí que compleix el contracte no ha de témer res ni es veurà afectat per la nova regulació.
Quines diferències hi haurà amb aquesta modificació legislativa?
A molta gent no li agradarà. Amb la nova llei les garanties de l'inquilí morós o que no deixa l'habitatge en el termini legal disminueixen de forma important però no desapareixen. No serà necessari que el tribunal investigui el domicili del llogater si no està ocupant l'habitage o el local arrendat. N'hi haurà prou que l'inquilí no sigui trobat al domicili que marca el contracte d'arrendament després de dos intents en hores diferents. Si no se'l troba es col·locarà la citació a la cartellera del jutjat i s'agilitarà tot el tràmit. En aquest cas, la sentència no haurà de ser notificada a l'afectat i es comunicarà de la mateixa forma: a la cartellera del jutjat. Aquestes són les principals novetats que presenta aquesta llei. Hi pot haver abusos? Sí, però també hi ha solucions jurídiques i processals per evitar-ho.
Amb l'agilitació per expulsar els mals inquilins, es potenciarà el mercat de lloguer?
La reforma de la llei pretén fomentar el lloguer d'habitatges encara que també esmenta els locals comercials. Espanya és un país on el parc d'habitatges de lloguer se situa en l'11% del total, quan als països del nostre entorn és del 40%. Això passa perquè des del govern s'ha afavorit la compra d'habitatges amb incentius fiscals i perquè l'arrendador s'ha mostrat molt recelós per inseguretat jurídica. El propietari d'un pis es planteja llogar-lo, però davant la possibilitat d'impagaments, el cost del procés i trobar-se el pis destrossat el frenen. I els tribunals no eren prou àgils perquè no tenien facilitats per desnonar. Amb la llei s'obté seguretat jurídica i vol dinamitzar el mercat.
Vostè creu que es produirà?
Per la meva experiència professional com a advocat des de fa 30 anys, és evident que sí. Quan em consulten els clients, el principal problema per arrendar és la inseguretat jurídica de què passarà si l'inquilí no compleix, i el cost econòmic i el temps per recuperar el pis. Des del primer impagament del lloguer fins a fer-se efectiva la demanda de desallotjament forçós de l'inquilí en moltes ocasions passen 9, 10 mesos i fins i tot un any. I és un any sense cobrar res i moltes vegades els inquilins deixen el pis destrossat.
Estan de moda les històries d'un propietari que té un pis i quan hi arriba li han canviat la clau i hi ha gent a dins. En aquests casos ja no parlem de lloguer.
És un altre fenomen de la crisi. Hi havia i encara hi ha l'okupa, amb k, que forma part d'una organització anarquista o antisistema i per a ells l'ocupació és una forma de protestar. Però ara s'està produint un altre fenomen, que és l'ocupació amb c, per necessitat. Són persones sense sostre que no es resignen a dormir sota uns cartrons i ocupen habitatges buits. S'introdueixen en pisos que són buits i que moltes vegades no estan complint la seva funció social, però altres vegades simplement el propietari està de vacances. És un delicte d'usurpació amb totes les lletres. Aquí s'han de prendre mesures socials i també mesures judicials i policials.
La sensació és que les mesures judicials no es poden prendre amb prou celeritat.
El tràmit de digilències penals i mesures immediates per restablir la legalitat en aquests casos és lent per un problema d'organització de la justícia i dels seus mitjans. No es pot demanar als jutges que siguin supermans. A més, al costat d'altres delictes, aquest no deixa de ser menor. Si no hi ha cap bé a l'interior de la propietat, si és un habitatge o una finca de titularitat pública pendent d'actuacions urbanístiques, moltes vegades no es pren la mesura cautelar immediata de desallotjament per la força i s'espera la condemna. I fins i tot, altres vegades hi ha jutges que consideren que no és delicte, s'innibeixen i ho deriven a la via civil, que és molt lenta a causa dels recursos que es poden presentar i dels tràmits per fer les identificacions.