Manresa perd sis posicions en el rànquing turístic català des de l´any 2002

ROGER JUNYENT | MANRESA
La ciutat de Manresa ha perdut sis posicions en el rànquing de municipis turístics catalans, segons les dades de l'Anuari de La Caixa d'Estalvis i Pensions de l'any 2009, respecte a la posició que ocupava en l'edició del 2002. En aquest període, la capital del Bages ha passat de la 47a posició del rànquing català a la número 53. Aquesta pèrdua de posicions també ha anat acompanyada d'un descens en la participació de Manresa en la quota de mercat estatal i s'ha passat d'un índex de 37, l'any 2002, a un de 30, segons l'última edició de l'anuari, que recull les dades corresponents a l'any 2007. Malgrat el descens d'aquests set anys, la quota de participació de Manresa en el mercat turístic estatal, en l'edició del 2009 és igual que en l'edició del 2008, fet que li ha permès, en l'últim any registrat, escalar tres posicions en el rànquing. La confecció d'aquest índex té en compte diversos factors, com l'impost d'activitats econòmiques (IAE) corresponent a activitats turístiques, el nombre d'habitacions hoteleres i la seva ocupació. Amb totes aquestes dades, se sumen els diners recaptats per l'IAE i, posteriorment, es distribueixen en base 100.000.
En el rànquing català, la ciutat de Manresa es troba just per sota d'Igualada, que amb un índex de 31 ocupa la posició número 53, i encapçala la llista de poblacions turístiques de la Catalunya central. Des del 2002 fins ara, al contrari del que ha passat amb Manresa, la capital de l'Anoia ha experimentat un important avenç en matèria turística, ja que fa vuit anys el seu índex turístic era de 13. Aquesta xifra convertia la capital de l'Anoia en la població número 86 de la llista.
Els municipis catalans amb un sector turístic més potent són els situats a primera línia de costa, i són liderats per la ciutat de Barcelona, que presenta molt més atractius a part de la platja. En el conjunt del mercat estatal la capital catalana té un índex de 6.723. El segon lloc, a molta distància, és per a Salou, amb una índex de 1.229, seguida de Lloret de Mar, amb un una quota de 1.126 per cent mil. Tarragona, Cambrils, Sitges, Santa Susanna, l'Hospitalet de Llobregat, Calella i Tossa de Mar són les altres poblacions catalanes que se situen en el top ten de municipis turístics, segons l'índex de l'entitat financera.
Pel que fa als municipis de la Catalunya central, Alp ocupa el 58è lloc, seguit de Solsona (59è), la Seu d'Urgell (63è) i Cardona, que és situada en el 67è lloc del rànquing català. Més avall, en la 71a posició hi ha Puigcerdà, amb un índex de 20, el 74è és Martorell i Berga ocupa el número 101 de la llista, amb un índex turístic de 8, una xifra inferior a la del 2002, quan la seva participació en el mercat estatal era del 18 per cent mil.