Una desconfiança justificada?

L. G. | MANRESA
"Per què desconfien d'Espanya els inversors estrangers?", es pregunta l'economista Luis Garicano en un article recentment divulgat per la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea). Garicano, professor de la London School of Economics, respon que "els estrangers tenen raó d'estar molt preocupats per la situació a curt termini d'Espanya" i els seus comptes públics, per més que el govern central al·legui que el sector financer estatal manté una posició sòlida o que els nivells d'endeutament de l'Administració són dels més continguts d'Europa. "No hi ha conspiració" contra Espanya, diu l'economista que, a final del 2008, va explicar a la reina Isabel II, durant un acte a la London School, els orígens de la crisi global. Per a Garicano hi ha quatre raons "que justifiquen la desconfiança estrangera".

El deute
Garicano posa en quarantena un dels arguments per a l'optimisme més freqüentats pel govern quan parla dels comptes de l'Administració: que l'Estat espanyol està sanejat perquè el nivell d'endeutament públic (55,2% del PIB) és 20 punts inferior a la mitjana de l'Eurozona i és a la meitat del camí dels números de Grècia (113%) o d'Itàlia (115%). Però "les necessitats de finançament d'Espanya són més preocupants de l'indicat", diu l'economista, perquè "el finançament està sent a molt curt termini". Això és, Espanya deu menys diners que d'altres, però té molt deute que caldrà pagar o finançar (amb més deute) en qüestió de mesos. "El 70% del deute espanyol emès el 2009 va ser a menys d'un any", escriu Garicano. Pot ser, matisa l'economista, una "estratègia conscient" del Tresor: s'opta per emetre deute (lletres) a molt curt termini perquè l'interès que s'ha d'abonar és molt baix. Pot ser, també, que Espanya estigui recorrent a aquest perfil de deute davant les dificultats per obtenir finançament a llarg termini als mercats, inundats per les emissions de tots els països que busquen retallar els dèficits generalitzats provocats per la necessitat d'intervencions públiques en l'economia per salvar els mobles.
Els comptes de Garicano són els següents: dels 475.000 milions de deute acumulat a final del 2009 per l'Estat, entorn de 125.000 milions vencen el 2010 i "han de ser reemplaçats per nou deute". Cobrir el dèficit previst per a aquest any obligarà, com a mínim, a aconseguir 100.000 milions més, segons les mateixes estimacions. Així que Espanya pot tenir unes "necessitats netes" de 225.000 milions aquest any. "Això és molt, es miri com es miri, en un ambient en el qual molts països competeixen per finançament". Quin és el risc llavors? El perfil del deute, amb el 70% de venciments a curt termini, "pot crear un problema seriós", respon Garicano. I avisa: "si de cop i volta el mercat no et vol prestar, et trobes, d'un dia per l'altre, en una situació bàsicament de manca total de liquiditat".

La banca
Adverteix Garicano també que, quan s'airegen en to favorable les xifres espanyoles de deute públic amb relació al PIB, no es té en compte el cost que pot suposar sanejar el sector financer. L'autor parteix de considerar que avui és un argument "inadequat" continuar sostenint que la banca espanyola està en millor posició que la d'altres països. Luis Garicano coincideix amb els experts i directius que esperen dificultats severes al sector a causa dels impagaments del negoci immobiliari que encara han d'arribar. El deute viu dels promotors amb bancs i caixes ascendeix a 325.000 milions d'euros. Els forts impagaments que s'esperen en aquest capítol, afegits als que es preveuen per a la resta dels crèdits, duen Garicano a pensar que algunes entitats, les que no estiguin ben capitalitzades per respondre, "tindran seriosos problemes".
I el sanejament d'aquest problema financer potencial esquitxarà el contribuent i el deute públic. Presumiblement, les dificultats de bancs i caixes i el procés de reestructuració del sector obligaran l'Estat, principalment mitjançant el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària, a injectar enormes quantitats, que Garicano aproxima, com a hipòtesi, als 150.000 milions d'euros.
El problema torna a la casella de l'endeutament: "això augmentaria el deute i les necessitats de finançament el 15 % més del PIB (...)". En aquest escenari, reflexiona Garicano, és raonable pensar que, a final del 2010, el deute públic espanyol sigui entre el 80% i el 90% del PIB. Per sobre del 66% que el Govern preveu per a aquest any en el programa d'estabilitat recentment remès a Brussel·les.

El creixement
Un nivell de deute com el comentat "es converteix en molt preocupant" si, com subratlla el professor de la London School, no arriba "el famós nou model econòmic", si Espanya se submergeix en una dècada d'atur tan intens o més que ara i amb creixement zero. "El problema real des del punt de vista dels inversors estrangers és que no veuen voluntat de canvi; el govern ha trigat massa a enfrontar-se a la veritable dimensió dels problemes, els sindicats estan disposats a morir amb les botes posades i prefereixen deixar que l'Estat de benestar retrocedeixi vint anys abans que renunciar a res, i el PP en això de les reformes de vegades sembla més el Front Popular que un partit liberal", critica Garicano. I emfasitza: "els dos partits han de posar-se, com més aviat millor, a educar els ciutadans sobre els costos i sobre la magnitud del problema".

La transparència
Garicano, amb la perspectiva que dóna observar els esdeveniments i els mercats des de fora, arriba a dir: "ningú a l'estranger no es creu res de res". Ningú no es creu, esgrimeix, que s'hagin produït veritablement els ajustaments que imposa el final de la bombolla immobiliària. "Amb més d'1,5 milions d'habitatges buits, els preus han caigut només el 13%. Això a l'inversor estranger (...) li sembla que ha de ser fraudulent". "Ningú, però ningú, no es creu els números de les caixes", afegeix Luis Garicano. Tercer pecat de transparència: "ningú no es creu els números del govern". L'economista, que el 2007 va rebre el premi Fundación Banco Herrero, treu crèdit a les projeccions comunicades pel govern a la UE, creu massa optimista esperar que Espanya pugui créixer el 2,9% el 2012. "No és seriós", afirma també, que el pitjor escenari previst per a aquest mateix any per l'equip de la ministra Elena Salgado sigui un creixement del PIB del 2,4%.
"Si això s'afegeix a les declaracions i retirades d'anuncis sobre pensions i altres matèries, podem imaginar la falta de credibilitat d'aquests números". Luis Garicano acaba la seva anàlisi així: "és hora que el govern, els sindicats i els partits de tot l'espectre es comencin a prendre seriosament el problema: l'hora de les reformes és ara".