CARLES BLAYA | BARCELONA
Si fa dos anys, en un acte similar, s'acomiadava de Caixa Manresa Adolf Todó i l'any passat Valentí Roqueta feia el seu últim balanç com a president, ahir, en la presentació dels resultats del 2009, qui deia adéu era l'entitat en si. No hi haurà mai més una exposició pública dels comptes de Caixa Manresa, a punt d'integrar-se en un nou projecte amb Caixa Catalunya i Caixa Tarragona. Sempre que, és clar, el Consell d'Administració o l'Assemblea General no tombin el projecte. Tanmateix, si el director general de l'entitat, Feliu Formosa, exhibeix la mateixa vehemència davant els òrgans de l'entitat que en l'aferrissadíssima defensa de la fusió que va fer ahir a l'hotel 1898 de Barcelona davant els mitjans especialitzats ja té mig sí garantit per endavant.
Formosa va avisar: la presentació de resultats era, ahir, gairebé un pretext necessari per donar més i més arguments sobre els beneficis de la fusió. Un procés que, en un símil futbolístic, Formosa va definir com "l'entorn".
"Aquesta és la fusió on s'ha de ser. És 'la' fusió". Així va arrancar. La resta, en un discurs molt preparat i ben argumentat, va anar caient com fruita madura.
Primer, és clar, van presentar-se els resultats de l'any passat, que continuen deixant l'entitat manresana com una de les millors de l'estat quant a baixa morositat, amb una ràtio del 2,39%. El 2009, va dir el director general, ha estat encara dels "bons", perquè aquest i el següent seran terribles per al sector. En aquest context, brillen xifres del balanç com un creixement en el resultat recurrent del 44% respecte al 2008 (el més elevat de la seva història), l'increment del 50% del patrimoni de la gestora (la quarta de l'estat que més ha crescut), o haver fet dotacions que tripliquen els requeriments del Banc d'Espanya gràcies al creixement en tots els marges. El benefici, de 16,54 milions d'euros, ha estat, això sí, el 37% menor que el 2008.
Tot gràcies, va dir Formosa, a "l'estil Caixa Manresa de fer les coses", que implica "ser eficients per ser solidaris, ser rendibles per dotar l'obra social". Caixa Manresa, doncs, se sap, al final dels seus 150 anys d'història, com una entitat "eficient, amb bons resultats, bon balanç, bona estructura del passiu, bons productes, bona capacitat comercial i amb estil". Una núvia perfecta, doncs, per al més important dels casaments civils que està a punt de celebrar el sector català de caixes. O, en el símil de Formosa, una excel·lent parella de ball. De les que "sumen", perquè ahir l'entitat presentava públicament un nou (l'últim) eslògan: "sumem per multiplicar".
Sumem a què? A "la" fusió, naturalment, perquè el sector ja mai no tornarà a ser el que era, va dir el director general (que va recordar l'anomenada Basilea III, la nova regulació internacional de recursos propis que entrarà en vigor a final del 2012). "Continuar sols és anar-se morint a poc a poc", ja que les entitats requeriran ampliar el seu capital i això només ho podran fer, va argumentar Formosa, les caixes sòlides, molt sòlides, amb actius per damunt dels 50.000 milions. "És evident que cal anar a una fusió", ho havia resumit uns minuts abans el president de l'entitat, Manel Rosell. Així doncs, només quedava explicar els beneficis de l'operació.
En la mitja hora següent, Formosa va respondre's la pregunta que s'havia fet en veu alta: en la fusió amb Caixa Catalunya i Caixa Tarragona tots els punts a favor que ha tingut el 2009 Caixa Manresa milloraran o empitjoraran? Per a Formosa, és clar, l'interrogant només té una resposta.
Perquè la fusió aportarà a Caixa Manresa "mida, lideratge i determinació i voluntat", va desglossar el director general. Per a Formosa, no es tracta de "sobreviure fins la propera fusió, sinó anar a formar part d'una caixa que haurà de liderar el sector financer espanyol". "Aquesta és la fusió que hem triat", va dir Formosa, "i no a la que ens veiem abocats". Perquè, va puntualitzar, "no ens sentim incorporats a Caixa Catalunya, sinó cofundadors d'una nova caixa".
I què s'hi perd, en el procés? "Poc, res insubstituïble", va dir el director general: abandonar una idíl·lica situació de solvència i morositat i que la seu social no estigui a Manresa. El primer es resol, va assegurar Formosa, amb tres paraules: "gestió, gestió, gestió"; el segon, cal relativitzar-ho, perquè "no és important en si mateix, sinó pel que implica". És a dir, els consellers que aportarà Caixa Manresa a la nova entitat "tindran la mateixa implicació amb el territori" i, a més, els fins ara serveis centrals de Santa Anna s'han garantit funcionar en la fusió com a seu territorial, fet que suposarà "gestionar 200 oficines, més de les que té avui Caixa Manresa". A més, s'hi establiran la gestora de fons i els serveis informàtics de la nova entitat. Tot plegat vol dir "mantenir llocs de treball al Bages". I la fundació, va recordar Formosa, "tindrà un patronat independent, i gestionarà el 15% dels fons destinats a obra social de la nova entitat".
Un futur, resumint, d'aquells als quals no pots dir que no. Però hauran de ser el consell ("que estic convençut que votarà que sí de manera unànime") i l'assemblea els que decideixin, com va recordar Formosa. I l'assemblea "és sobirana", tot i que, va puntualitzar, "no crec que hi hagi veus en contra" de la fusió. Qüestió de temps, doncs, perquè només cal el sí de Brussel·les al pla d'integració, que arribin els 1.315 milions del FROB i que consell i assemblea donin el vistiplau a un futur que Formosa va dibuixar com inevitable. Deliciosament inevitable.
