Amb IVA o sense IVA?

ANDRÉS H. DE SÁ | VALÈNCIA
Amb IVA o sense IVA?". "I amb IVA, a quant em puja?". Aquestes dues preguntes havien desaparegut pràcticament del vocabulari estatal els últims anys, quan la prosperitat econòmica semblava que havia contribuït definitivament a la consciència fiscal de l'Estat. Amb tot, els últims temps, amb l'agudització de la crisi és cada vegada més freqüent tornar a sentir-les, tant en boca de professionals com de clients.
No és estrany rebre pressupostos d'electricistes, fusters o serrallers amb l'opció de pagar o no l'impost. Un d'aquests professionals consultats estima que un de cada deu dels seus clients ja li pregunta directament per la possibilitat d'estalviar-se l'IVA. I es queixa que hi hagi col·legues que acceptin el tracte, que es converteix automàticament en economia submergida i, el pitjor per a ell, en competència deslleial per a qui decideix complir la norma.
"Com és possible que a l'Estat hi hagi més de quatre milions de desocupats i no hagi esclatat una crisi social?". Aquesta és l'altra gran pregunta d'aquests temps i va directament vinculada a les dues del principi.
Xarxes familiars i prestacions socials eviten, en part, aquest risc, però investigadors i sindicalistes coincideixen que l'economia submergida té un paper fonamental en aquest fenomen: els nyaps sense factura s'estenen. Però alhora amenacen l'status quo: si no hi ha factura, no hi ha IVA, sense IVA no hi ha ingressos, i sense ingressos no hi ha recursos per a les polítiques de protecció social.

Poca demanda
Un símptoma de la situació és la demanda de l'ajuda extraordinària de 426 euros aprovada pel govern per als desocupats que hagin esgotat totes les prestacions. D'acord amb les estimacions de l'executiu, aquesta ajuda podria beneficiar 650.000 desocupats a tot Espanya. Amb tot, segons les dades de l'Inem corresponents al mes de gener, només havien sol·licitat aquesta ajuda 275.000 persones. És a dir, bastant menys de la meitat dels possibles beneficiaris. La raó és clara segons el parer dels sindicats: per rebre aquestes ajudes, cal seguir cursos de formació i una altra sèrie de requisits que resulten dissuasius per als qui obtenen uns ingressos de sotamà i ocults al fisc.
Segons es desprèn de les dades de l'associació de tècnics d'Hisenda (Gestha), el 2009 la taxa d'economia submergida va arribar al 23,3%: la més elevada la va registrar la Rioja, amb el 31,4%, i la menor Balears i Extremadura, amb el 19,2% cadascuna.

Canvi de perfil
El gros de l'economia submergida ha anat derivant cap als serveis, tant en hostaleria, com en sectors coneguts popularment com els nyaps o treballs a domicili. A part de la construcció, el camp i el servei domèstic, activitats propenses a l'ocupació d'immigrants irregulars. En aquest context, els autònoms s'han convertit en víctimes propiciatòries de l'economia submergida.
Les dificultats que passen els autònoms ha portat el 82% d'aquests a recórrer a l'economia submergida per tal depoder sobreviure, segons l'Associació Nacional d'Autònoms (Asnepa).
"Mentre que els desocupats assalariats sense prestació ja poden cobrar l'ajuda dels 426 euros després d'haver cobrat íntegrament dos anys de subsidi, els autònoms, fins fa unes quantes setmanes, no disposaven ni d'un primer subsidi ni de l'ajuda posterior", denuncia l'organització que presideix el valencià Pedro Mezquida. I això pot no ser gens bo per al que queda per arribar amb la pujada de l'IVA a partir del mes de juliol.
Tal com adverteix Arturo Casinos, president de l'Associació d'Assessors Fiscals de la Comunitat Valenciana, és previsible que l'increment de l'impost sobre el valor afegit dispari el frau. Amb el consegüent impacte en la recaptació fiscal, que ja es va deixar sentir al llarg de l'any passat.
La caiguda de l'activitat econòmica i l'increment de l'economia submergida van provocar una caiguda del 30,1% en la recaptació de l'IVA i una caiguda del 10,5% en la de l'IRPF, segons les dades facilitades pel ministeri d'Economia.
En vista d'aquesta situació, el govern va presentar divendres passat un pla antifrau amb el qual preveu recaptar 1.000 milions fins a l'any 2013. Encara que per a això ho confiiï solament a la persecució, quan alguns sectors reclamen mesures que incentivin l'activitat econòmica.