ANTONIO GALLARDO / WWW.IAHORRO.COM
És sens dubte una de les polèmiques de la setmana, les declaracions de Celestino Corbacho, ministre de Treball, a la televisió autonòmica madrilenya sobre la conveniència de tenir un pla de pensions privat com a complement ens ha fet retrotreure'ns als suggeriments de l'anterior ministre d' Economia Pedro Solbes sobre la conveniència de contractar aquests productes. S'ha de tenir uns fons per a complementar la nostra jubilació? La piràmide poblacional i els dubtes sobre el sistema públic a llarg termini ho aconsellen. Pot tenir moltes formes, un pla d'estalvi, dipòsits i per suposat un pla de pensions. A www.iahorro.com podem consultar l'àmplia oferta disponible al mercat estatal però abans de res hem de conèixer les seves característiques i limitacions, tant fiscals com financeres.
- Fiscalitat
És el gran avantatge i atractiu a l'hora de comercialitzar, la desgravació d'un 15% de les seves aportacions any rere any, però també ha perdut part del seu atractiu, ja que a l'hora del rescat hem de pagar per tots els guanys generats des que es va contractar, però si abans hi havia una reducció del 40% (guany superior a 2 anys) per a totes les aportacions des del 2007 ha desaparegut, amb la qual cosa es busca prevaler el cobrament en forma de petites rendes periòdiques en comptes de capital. Un dipòsit tributarà per cada cobrament d'interessos, de manera que l'impacte és més dilatat en el temps però no té cap desgravació.
- Rendibilitat
És potser la característica més comentada, però una de les més importants. Tot i les desgravacions fiscals, tenir un producte 15 anys immobilitzat per tot just aconseguir un 1% de rendibilitat no és un bon negoci, i amb el risc de fins i tot perdre capital com podem també veure en les últimes dades de rendibilitat dels plans de pensions . Els ´Garantits´ tampoc ofereixen rendibilitats molt altes, amb l'inconvenient d'altes comissions.
Hi ha altres productes en els quals dipositar els nostres estalvis i que almenys en la majoria del temps permeten superar la pujada de preus i amb total disponibilitat, cosa que no tenen els plans de pensions.
- Rescat
Un altre taló d'Aquiles, a més de la jubilació es pot rescatar pels hereus si mor el beneficiari, en cas d'invalidesa permanent i atur de durada prolongada. Tot i la crisi, en circumstàncies normals una persona que comenci el seu pla als 35 anys haurà d'esperar 30 anys per disposar dels seus diners. El que si permet, igual que els fons d'inversió és el seu traspàs a un altre, sense haver de pagar cap cost ni tributar a Hisenda per això.
Cal estalviar per al futur? Sens dubte, però abans de prendre una decisió tan important s´han d´analitzar els pros i contres i adequar-los a les nostres necessitats fiscals i financeres.
Antonio Gallardo és el Director de Continguts de www.iahorro.com