El rebut de la llum puja 50 euros en un any tot i la davallada del mercat elèctric

L. GANCEDOMANRESA
La factura de la llum s'ha encarit des de principi del 2009 en proporcions que voregen el 8%, d'acord amb les pujades decidides pel govern els passats juliol i desembre. Per a un consumidor mitjà, el rebut ha pujat uns 50 euros anuals. I ha estat així malgrat que, a conseqüència de la crisi i del menor consum, els costos del quilowatt als mercats majoristes s'ha reduït fins al 40%. L'aposta per les renovables per frenar el canvi climàtic i el dèficit del sistema de la tarifa elèctrica per l'existència d'un desfasament històric entre costos i preus expliquen l'augment. Ho fa també malgrat les expectatives que va suscitar el procés liberalitzador completat el 2009.
Les elèctriques han destacat darrerament com el comportament del mercat majorista de l'electricitat ha penalitzat els seus resultats econòmics. Al mercat els productors venen diàriament l'energia a les comercialitzadores i s'ajusten a l'oferta i la demanda. Segons dades de la Comissió Nacional de l'Energia (CNE), a mitjan 2009 els preus que es pagaven al mercat majorista eren el 30% més baixos que un any abans. Segons dades de les empreses, per al conjunt de l'any la caiguda dels preus supera el 42%. La situació va ser tan extrema que en diferents moments empreses com l'asturiana HC van optar per mantenir les seves centrals tèrmiques fora de servei perquè el preu del quilowatt no cobria els costos de producció.
El quilowatt que van comprar al mercat les comercialitzadores per vendre'l als seus clients va tenir, per tant, un cost molt inferior al del 2008, però el rebut elèctric d'un consumidor tipus -una llar sense calefacció elèctrica i amb un consum anual de 4.000 quilowatts- ha passat de 650 euros a principi del 2009 a 700 euros, ara, segons les eines de càlcul que la Comissió Nacional de l'Energia ofereix en un web destinat als consumidors.

"Tarifes d'últim recurs"
Per què l'abaratiment dels costos no s'ha reflectit en el que paguen els ciutadans? Des del juliol del 2009, quan van desaparèixer les tarifes fins aleshores vigents (per accelerar la liberalització), la majoria dels consumidors domèstics estan acollits a la"tarifa d'últim recurs" i el preu el revisa cada sis mesos el ministeri d'Indústria.
Sobre el paper, el nou sistema va ser dissenyat per reflectir els costos reals de l'energia i, per tant, perquè arribessin al consumidor final tant les pujades com les baixades del mercat. Per això, la tarifa d'últim recurs té dos components: d'una part, s'hi recull el cost de producció de l'energia i, d'una altra, hi ha les anomenades tarifes d'accés, que sufraguen les retribucions de les empreses de transport i distribució, així com les primes per a les energies renovables i els costos derivats del pagament del multimilionari deute contret pel sistema amb les elèctriques durant una dècada (dèficit tarifari).
Segons les explicacions recollides al sector, en l'últim any ha passat que, encara que els preus es van desplomar, el govern va apujar les tarifes d'accés, que suposen aproximadament el 50% del rebut de la llum, per pagar el dèficit tarifari (suportat financerament per les empreses) i, de manera singular, per sufragar els incentius que reben els productors d'energia renovable. Aquestes tecnologies reben un plus per quilowatt produït i van funcionar intensament el 2009. Tant que el volum d'incentius es va disparar fins als 6.085 milions d'euros, quan la previsió era de 4.000 milions. Aquesta multimilionària aposta per les energies verdes està connectada a la intenció d'Espanya de rebaixar les emissions de CO2 i de reduir la gran dependència de fonts energètiques que provenen de l'exterior. Malgrat la pujada que ha experimentat el rebut, la tarifa elèctrica espanyola va tancar el 2009 un altre any amb dèficit: els ingressos van ser inferiors a les despeses en 4.633 milions d'euros. S'engrandeix, així, un desfasament que va començar amb el PP al govern a l'inici de la dècada i que va continuar creixent amb el PSOE.