La desconfiança en la recuperació provoca la caiguda més gran de la borsa des del 2008

EFE | MADRID
La desconfiança dels inversors en la recuperació de l'economia del Vell Continent i en el pla d'ajuda aprovat per la Unió Europea el passat cap de setmana va causar ahir la major caiguda de l'any i des d'octubre de 2008 a la borsa espanyola, que va cedir el 6,64%. L'onada expansiva es va fer escoltar a tot Europa, ja que mentre l'euro baixava a nivells d'abril de 2006, les pèrdues van ser quantioses a tots els parquets: Milà acabava amb la major caiguda de l'any amb un descens del 5,26%, mentre que l'índex Euro Stoxx (4,68%); París (4,65%); Londres (3,14%) i Frankfurt (3,12%) registraven el segon major descens de l'exercici.
La baixada de les borses, segons experts consultats, obeeix al fet que els inversors perceben que les mesures adoptades pels països europeus per a ajustar el dèficit públic poden limitar-ne el creixement. Així s'expressa el director d'Atlas Capital, Álvaro Blasco, qui a més va restar crèdit a un dels rumors que va circular ahir i que va contribuir a la baixada de la borsa: la decisió del Banc Central Europeu de deixar de comprar deute italià i espanyol.
Blasco, igual que l'economista en cap d'Intermoney, José Carlos Díez, va assenyalar que no es poden qüestionar les mesures aprovades per la Unió Europea el passat cap de setmana i que la caiguda pot ser fruit del nerviosisme i de l'execució d'ordres automàtiques de venda. Per a Díez, els mercats estan dient que no creuen en el pla d'ajuda, fet pel qual els inversors compren bons a llarg termini, sobretot alemanys, en previsió d'un menor creixement i inflació per la retirada dels plans d'estímul i venen accions perquè els beneficis empresarials seran moderats.
Per aquests i altres motius, l'euro, que ahir va passar de 1,258 a 1,236 dòlars, mínim des d'abril de 2006, va ser l'exponent destacat dels problemes dels mercats en aquesta sessió, en la qual la por dels inversors va elevar el preu de la unça d'or fins al màxim històric de 1.249,40 dòlars. L'euro baixava afectat per rumors sobre la fi de la Unió Monetària Europea i mentre la cancellera alemanya, Angela Merkel, anunciava més mesures d'ajustament i el G-7 analitzava la situació viscuda en aquesta jornada.
La reculada de la banca, per les noves exigències de capital que limitaran els seus resultats, o la baixada del 2% de Wall Street, tot i que milloraven les vendes minoristes o la producció industrial als Estats Units el mes passat, van augmentar les pèrdues de la borsa espanyola al final de la sessió. Quant a l'evolució del deute, la compra de deute alemany va elevar el diferencial amb els títols nacionals per sobre del punt (1,1 punts, enfront de 0,99 d'abans d'ahir), mentre que la rendibilitat del bo nacional va créixer tres centèsimes, fins al 3,95%, al mateix temps que les assegurances per a cobrir l'impagament de deute sobirà (credit default swap o CDS) s'encarien prop del 13%. Per tot això, el principal indicador del mercat estatal, l'Ibex-35, en el qual van baixar tots els valors, va perdre 662,80 punts, equivalents al 6,64%, fins a 9.314,70 punts. Les pèrdues anuals creixen fins al 21,99%, mentre que en la setmana puja el 2,97%. La major caiguda de l'Ibex va correspondre a Abengoa, el 9,53%, seguida dels grans bancs, Santander, Popular (8,60%), i BBVA, mentre que ArcelorMittal va perdre el 7,27%, i Ferrovial, el 6,98%. Ebro Puleva va registrar la menor baixada en perdre l'1,27%.
Per la seva banda, a la Borsa de Nova York el Dow Jones d'Industrials perdia l'1,65% a mitja sessió, en un ambient de molta inquietud. L'indicador, que va descendir en alguns moments de la sessió una mica més del 2%, retrocedia 177,60 punts i se situava en 10.605,35, mentre que el selectiu S&P 500 perdia el 2% (23,20 punts) i descendia a 1.134,23 enters. L'índex compost Nasdaq baixava el 2,35% (55,16 punts) i se situava en 2.338,18 enters.