JOAN FREIXANET
Les ajudes dels diferents països de la Unió Europea a Grècia permetran a l'Estat grec afrontar la difícil situació que travessa com a conseqüència de les dificultats per obtenir finançament en els mercats internacionals, on paga un tipus d'interès molt més elevat que altres estats, com Alemanya i Espanya, i, a més, no obté tants diners com necessitaria. Les problemes grecs per obtenir liquiditat vénen donats per l'elevat deute i dèficit públics que acumula. Això genera desconfiança entre els inversors, que no volen concedir finançament o fan pagar un tipus d'interès més alt davant d'aquest risc més elevat. Això és el mateix que passa quan una família o una empresa va a buscar finançament i està endeutada o no té prou garanties per retornar els diners: els bancs o caixes no concedeixen el finançament.
En el cas de Grècia, l'elevat dèficit públic i la manca de finançament situava el país en risc de suspensió de pagaments, un fet que seria molt negatiu primer per als altres països coneguts com a PIGS (Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya), les economies dels quals molts inversors assimilen a la de Grècia, i també afectaria la credibilitat de l'euro. Això portaria a vendes massives de la moneda única europea, ningú no en voldria comprar i s'acabaria depreciant, amb unes greus conseqüències per al conjunt de la Unió Europea. Per això els estats europeus han decidit ajudar Grècia. És un tema d'interessos de tots i no d'altruisme.
Els diners que els diferents estats han decidit deixar a Grècia provenen dels pressupostos públics i en comptes de destinar-los a altres partides pressupostàries, com poden ser la despesa corrent, inversions o ajudes per al rescat d'entitats financeres, els destinen a fer un crèdit a Grècia, que no el pot aconseguir per les vies habituals (els mercats financers) perquè així pugui afrontar els seus pagaments i evitar la suspensió de pagaments.