La Catalunya central està vivint la crisi amb la mateixa virulència que la resta de territoris, però té un problema afegit: el model d'empresa també està en crisi; basat en un teixit empresarial format per petites empreses més orientades al producte que al mercat, calen companyies tractores i una renovació dels objectius a llarg termini. És una de les conclusions que s'extreu del treball titulat Estudi socioeconòmic de Manresa i la seva àrea d'influència, promogut conjuntament (i aquesta és una altra novetat, i molt significativa) per la Federació Empresarial de la Catalunya Central, CCOO i UGT, amb el suport del departament d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya. El treball ha estat executat per FUB Empresarials.

L'estudi, un projecte iniciat fa dos anys, abans de l'arribada de la crisi, com va insistir el director de FUB Empresarials, Jordi Conca, durant la presentació pública, divendres al Palau Firal, no es planteja com "un treball quantitatiu", sinó que vol esdevenir "el full de ruta per sortir de la crisi".

L'anàlisi descriu la realitat socioeconòmica del territori central, i considera que hi ha més bona situació que comunicació, un teixit associatiu important i els actors econòmics necessaris. Amb tot, falta coordinació entre els agents i un projecte comú. La dificultat per retenir talent, l'excessiva influència de Barcelona, la dependència d'indústries amb tendència a la deslocalització, i la falta d'alt valor afegit al sector terciari són alguns dels handicaps.

En el treball, elaborat per l'enginyer Antoni Niubó i Josep Gallet, especialista en ciències de l'educació, es considera que justament els handicaps han de ser els que es converteixin en tractors territorials: Manresa ha d'exercir la seva capitalitat quant a lideratge, s'ha d'aprofitar tant la proximitat a Barcelona com els desenvolupament d'infraestructures clau com el Parc Central i el desdoblament de les xarxes viàries i s'ha d'insistir en la promoció dels nous sectors emergents.

El futur de Manresa i el seu entorn ha de ser a partir d'un desenvolupament en xarxa, impulsant un sector terciari d'alt valor afegit i buscant la cooperació interterritorial. Quant als sectors que es veuen amb més possibilitats d'esdevenir clau en el futur són els serveis tecnològics del metall i el medi ambient, la indústria del metall amb un alt component tecnològic, el sector sociosanitari, el sector ambiental, la mineria, el sector forestal, l'àmbit universitari, els serveis professionals amb components TIC i l'aposta cultural (que inclou la gastronomia).

Els autors de l'estudi proposen, en aquest context, un pla d'acció estratègica ("planteja què, no com", va insistir Antoni Niubó) basat en onze punts: suport a la mineria (que pot generar una important externalització de serveis); un pla d'acció forestal per al reaprofitament de la biomassa (el CTM de Manresa i el Centre Tecnològic Forestal han de treballar conjuntament); un pla de desenvolupament de sectors com el biomèdic i l'ambiental, el foment dels serveis de proximitat del sector sociosanitari; l'aposta per equipaments per a la implantació d'empreses d'alt valor afegit; el foment de la relació empresa-universitat; el suport a la petita i mitjana empresa; un augment de l'oferta universitària; una millora dels mecanismes de concertació i pacte local (s'hi troba a faltar "mètode"); el foment de les economies locals a partir dels valors implícits del territori (del turisme a l'agricultura ecològica i la gastronomia); i fomentant estratègies per a l'increment de la innovació gràcies a la coordinació amb polítiques de país ja existents.