Les claus de la reforma laboral

ANTONIO GALLARDO | IAHORRO.COM Després de mesos de negociació, fins i tot es va nomenar un interlocutor amb càrrec de director general per canalitzar el diàleg social, al final la reforma laboral, la peça més important i urgent per superar la crisi, s´ha acabat firmant per decret, i amb suspens, no només per la vaga general anunciada per a finals de setembre sinó pel tràmit parlamentari en el qual pot patir modificacions.

Excepte els sindicats, la majoria dels analistes han titllat la reforma de tèbia, exclusivament centrada en una disminució moderada a la indemnització per acomiadament, sense intervenir en problemes estructurals que han convertit el nostre país en el líder de l'atur de la zona euro i en un dels que tenen les estructures més rígides. Aquests factors s'han demostrat amb la caiguda de l´'ocupació del mercat immobiliari i amb el fet que el volum d'atur no s'ha pogut posar en altres sectors.

El punt en què s'han centrat la majoria de les anàlisis és el contracte de foment que tindrà una indemnització de 33 dies, rebaixant la indemnització 12 dies respecte els 45 dies actuals del contracte fix.

Si s´escurcen els dies d'acomiadament en contractes fixos, és lògic que no s´incentivin els temporals. D´aquesta manera la indemnització pels contractes per obra arribarà fins els 12 dies, i es fixaran, com a màxim en tres anys, els contractes per obra.

A això se li suma que els treballadors i empresaris compartiran part de la indemnització de 8 dies que pagarà el Fons de Garantia Salarial, el Fogasa, un fons creat per les aportacions de treballadors i empresaris i destinat a cobrir fallides d'empreses que no poden realitzar aquests pagaments. Amb la nova mesura, l'inconvenient és que o bé s'augmenten les contribucions d´aquest fons o bé aquest disminuirà molt ràpidament.

La guardiola per acomiadament, ajornada

Tothom esperava, des de fa molts mesos, que entre les mesures estigués la de crear un fons o guardiola virtual d'estalvi, en la qual les empreses realitzarien aportacions i el treballador s´ho emportaria quan canviés de treball, ja que serviria d'indemnització en el cas d'acomiadament. El Govern, però, ha fixat dotze mesos més per establir les condicions de l'anomenat model austríac. Per a molts significa una concessió a la patronal, que en aquests moments no sembla estar molt disposada (o preparada) a realitzar contribucions addicionals, una idea que hagués estat adaptada ràpidament en una època de bonança.

Les ETT seguiran tenint un paper primordial

Són molt criticades, però només cal navegar deu minuts pels portals més coneguts d'ocupació per a veure com la gran majoria de les ofertes laborals les ofereixen empreses de treball temporal, moltes vegades com a intermediàries.

Es calcula que els serveis públics d'ocupació, transferits a les comunitats autònomes, fan d´intermediaris en menys d'un 3% dels contractes.

Els punts més "calents" no es toquen

Tot i que els sindicats ja han anunciat una aturada general per a finals de setembre, el Govern no ha tocat aspectes tan sensibles, com especificar les causes en les que l'acomiadament pot definir-se com a objectiu i ser susceptible a 20 dies d'indemnització, amb la qual cosa es seguirà utilitzant en pocs casos.

Tampoc s'ha tocat la negociació dels Convenis Col•lectius. Fins i tot s'elimina l'obligatorietat de l'arbitratge si s'aplica la clàusula de desvinculació salarial quan l'estabilitat econòmica de l'empresa pugui veure's danyada.

Què es troba a faltar?

El principal punt per no desincentivar la contractació, que l'acomiadament sigui més barat per a l'empresari, ha avançat molt per als sindicats, però poc per a empresaris i economistes. Però el que no s'ha tocat són els models tan rígids heretats del franquisme, uns models on s'incentiva el treball fix però amb salaris baixos.

Potser el pas fonamental és estructural, un model més flexible no tan tancat als convenis col•lectius i que generi salaris més alts i més relacionats amb la productivitat.

El terme "mileurista" és un clar efecte de la situació laboral actual i de la mateixa manera que els salaris baixos, han estat un dels desencadenants de la crisi, ja que l'excessiu endeutament no es pot cobrir amb escassos ingressos. Així doncs, desplomen un sector del que depèn gran part de l'ocupació com és la construcció i aquest arrossega el consum i l'economia en general.

El nostre mercat crea ocupació de forma excepcional en moments d'expansió, però igualment el destrueix ràpidament en moments difícils i necessita altes taxes de creixement per tornar a crear-lo. La reforma és curta i fins i tot sembla que el Govern ho reconeix.

Tal com va esmentar el ministre de Treball, Celestino Corbacho, "seria un error associar a la reforma la creació d'ocupació" i va insistir que servirà perquè no es destrueixi. El problema és que ara no és el moment d'aturar aquesta caiguda sinó de generar ocupació el més ràpidament possible.

Antonio Gallardo, Director de Continguts de www.iahorro.com