La nova Caixa Catalunya ajorna la decisió sobre el nom fins al setembre

REDACCIÓ/EFE | MANRESA
Caixa Catalunya, Tarragona i Manresa va celebrar ahir el seu segon consell d'administració i la primera assemblea de l'entitat sense haver decidit encara la marca comercial. Fonts properes a l'entitat apunten que la decisió s'ha posposat fins al setembre. La falta d'acord entre les tres entitats fundadores sobre la marca seria el motiu pel qual la quarta caixa de l'estat ha començat a caminar encara sense un nom comercial.
Tal com ja ho va ser Barcelona per celebrar el primer consell, Tarragona va ser la ciutat escollida ahir per acollir la primera assemblea de la caixa, que va aplegar els membres de les assemblees de les entitats constituents. Prèviament es va reunir de nou el consell d'administració de l'entitat, que, de moment, també aplega els consells de les tres caixes. No serà fins a mitjan novembre, en una reunió que es farà a Manresa, quan l'entitat triarà la nova assemblea (que estarà integrada per 160 membres), el nou consell, la comissió executiva, la comissió de control i el president que ha de substituir Narcís Serra al càrrec.
Segons un comunicat emès per l'entitat, en l'assemblea d'ahir es va aprovar per unanimitat l'emissió de participacions preferents convertibles en quotes participatives. L'import de l'emissió serà de 1.250 milions d'euros. Les participacions seran subscrites de manera exclusiva pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB).
L'assemblea també va acordar la modificació dels seus estatuts amb l'objectiu que algunes decisions estratègiques s'hagin de prendre per "una majoria reforçada" del 75%.
L'assemblea se celebrava pocs dies després que el test de solvència europeu suspengués Caixa Catalunya, una dada que no inquieta els dirigents de l'entitat, tal com ja va quedar palès el mateix divendres en un comunicat emès per la caixa, que valorava "positivament" el resultat del test i les eventuals mesures de recapitalització que se'n deriven, ja que "confirmen que l'entitat supera els nivells d'exigència plantejats en els escenaris centrals sobre l'evolució més probable de les variables econòmiques i financeres els anys vinents".
Ahir, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques i portaveu del Govern, Joaquim Nadal, va treure ferro al resultat del test (que tampoc no va superar Unnim) ja que, en el seu parer, demostra que "tot el sistema bancari espanyol, i en el cas català també, s'ha mostrat considerablement sòlid". Nadal va recordar que el resultat no s'ha d'entendre com que "les dues fusions hagin suspès", sinó que "no complirien determinats percentatges en el cas que es produís la pitjor de les tres hipòtesis plantejades pel que fa a l'evolució de la seva economia i dels seus actius". Per al conseller, la prova d'estrès és "raonable i satisfactòria" si serveix per prendre "les mesures necessàries per ampliar la participació al FROB" de les dues entitats en termes semblants als que aquestes ja havien demanat.
Nadal va afirmar que "el govern espanyol va tenir un gran interès" en el fet que, "a diferència d'altres països", tot el sistema financer fos sotmès a les proves de solvència, amb la finalitat d'aconseguir "més confiança dels mercats que era considerada imprescindible".