Manresa perd 12 posicions en el rànquing de quota de mercat

En quota de mercat (o capacitat de consum del municipi -vegeu definició al desglossat d'aquesta mateixa pàgina-) Manresa superava el 1997 capitals de província com Toledo (de 82.000) o Guadalajara (de 83.000), i ciutats amb més habitants com Gandia (79.000), Puerto de Santa María (88.000), Coslada (91.000), Lorca (92.000), San Fernando (96.000) o Parla (120.000). El 2010, totes aquestes poblacions havien superat Manresa en el rànquing estatal de la quota de mercat. En els últims cinc anys, la capital del Bages ha baixat tres posicions en aquest rànquing. Respecte del conjunt de Catalunya, Manresa ocupava, el 2010, la 14a posició, una per sobre de la del 1997.

L'índex de 170 de Manresa el 2010 és el mateix que tenia el 2007. El 2008 i el 2009 va créixer un punt cada any. La capital del Bages s'havia estabilitzat durant tres anys (del 2002 al 2004), després de caure progressivament dels 180 punts del 1997. La davallada més important va tenir lloc el 1999, quan va caure 4 punts de cop.

D'altra banda, 7 dels 35 municipis catalans on més ha caigut la quota de mercat en els últims 14 anys corresponen a poblacions de l'àrea comercial de Manresa. Són la Pobla de Lillet (-25%), Cardona (-25%), Guardiola de Berguedà (-25%), Puig-reig (-23%), Gironella (-21%), Cercs (-20%) i Casserres (-20%). Per contra, municipis de la mateixa àrea comercial, com Castellnou de Bages o Castellgalí, han doblat en aquests anys la seva quota de mercat.

Per la seva banda, Igualada va perdre un punt, el 2010, respecte del 2009. Des del 1997, la caiguda percentual de l'índex en el cas de la capital de l'Anoia ha estat del 4,35%, una davallada inferior a la de Manresa. En el conjunt de municipis catalans de més de 25.000 habitants (una relació de 46 municipis), Manresa va ser la 13a ciutat amb una caiguda més rellevant de la quota de mercat des de l'any 1997, després de municipis com Hospitalet de Llobregat (amb una davallada propera al 20%), Santa Coloma de Gramenet (-19%), Esplugues de Llobregat (-18%), Barcelona (-18%), Sant Adrià de Besòs (-17%), el Prat de Llobregat (-16%), Badalona (-13%), Sant Boi de Llobregat (-12%), Premià de Mar (-11%), Cornellà de Llobregat (-10%), Sabadell (-9%) i Granollers (-7%). En aquesta relació, Igualada va ser la setzena ciutat gran del país on la caiguda va ser més significativa. En canvi, la quota de mercat va créixer de manera rellevant a Lloret de Mar (41%), Cambrils i el Vendrell (31%). A Martorell, la quota de mercat també va experimentar un salt des del 1997, amb un creixement percentual del 13%. El de Vic va ser de prop del 4%. Manresa se situava així com la capital de comarca de la Catalunya central amb una pitjor evolució de la capacitat de consum en el període 1997-2010. Una situació agreujada pel fet que alguns dels municipis de la seva àrea d'influència van estar entre els que van experimentar una pitjor evolució en el conjunt de Catalunya en aquest mateix període.

Segons l'últim anuari de la Caixa, Manresa també ha registrat davallades en els índexs turístic i d'activitat econòmica respecte dels últims anys. El primer d'aquests índexs s'obté en funció de la quota o impost d'activitats econòmiques corresponent a les activitats turístiques; mentre que el segon prové de la comparació de l'impost corresponent al total d'activitats econòmiques empresarials (industrials, comercials i de serveis) i professionals. En índex turístic, Manresa va perdre 7 punts en el període 2004-2010, mentre que en índex d'activitat econòmica va registrar una pèrdua de 24 punts. En aquests mateixos barems, i en idèntic període, Igualada va créixer 13 punts en índex turístic i en va perdre catorze d'índex comercial. Amb relació al rànquing del conjunt de poblacions catalanes, Manresa ocupava el 2004 la 53a posició en índex turístic i la 65a el 2010. Amb tot, i malgrat la pèrdua percentual en el barem, en índex d'activitat econòmica, la capital del Bages era el 2004 la 19a població de Catalunya, mentre que el 2010 era la 16a.