La Política Agrària Comuna (PAC) celebra els 50 anys pensant en el futur

E. C. | BARCELONA
En ple debat de la nova reforma per al període 2013-2020, la Política Agrària Comuna (PAC) celebra enguany el 50è aniversari de la seva creació, l'any 1962. Per aquest motiu, la Comissió Europea ha posat en marxa aquesta setmana la campanya de comunicació CAP@50, que durarà un any, inclou un web interactiu disponible en 22 llengües, una exposició itinerant, materials audiovisuals com un vídeo on es mostra com la PAC afecta la vida quotidiana i diversos actes que es faran a Brussel·les i als estats membres.
Per consolidar el llançament de la campanya de comunicació, que té com a lema Una associació entre Europa i els agricultors, s'han previst diferents actes als sis països fundadors de la Unió Europea (UE): Alemanya, Itàlia, França. Bèlgica, Holanda i Luxemburg.
El comissari d'Agricultura i Desenvolupament Rural, el romanès Dacian Ciolos, ha manifestat al respecte que "el 2012 és un any important no només per recordar aquests últims cinquanta anys, sinó també per analitzar el futur amb previsió de la reforma de la PAC. El 1962, els europeus mostraven la seva preocupació per tenir prou menjar a taula". I ara, òbviament, la seguretat alimentària continua sent important, però també ens preocupen temes com el canvi climàtic i l'ús sostenible dels recursos naturals. Aquesta campanya contribuirà a la reflexió sobre aquesta evolució".

Primeres conclusions de la comissió de seguiment
Mentre la Comissió Europea ha engegat aquesta campanya per celebrar els 50 anys de la PAC, els diversos estats de la Unió Europea treballen sobre la reforma de la política agrària a partir del 2013. A Catalunya es va crear una comissió de seguiment de la PAC, presidida pel conseller d'Agricultura, Josep Maria Pelegrí, que precisament dimecres va presentar les seves primeres conclusions.
En el capítol de pagaments directes es creu que cal regionalitzar la PAC en l'àmbit institucional i productiu i, en el cas que no prosperi la regionalització institucional, es proposa crear un grup de treball tècnic que avaluï la regionalització productiva en l'àmbit estatal.
Quant als agricultors actius, es considera que s'ha d'assegurar que no quedin fora d'aquesta definició productors de sectors que fins ara no havien rebut pagaments directes, com la fruita fresca, la vinya i l'horta. A més, cal sol·licitar un increment del percentatge proposat per la Comissió Europea, ja que "és insuficient".
Pel que fa al nou model de pagaments directes, durant les trobades mantingudes per tractar aquest tema s'ha arribat a la conclusió que cal demanar que la tarifa plana no s'apliqui en aquells estats membres o regions amb elevada diversificació productiva, i s'ha de defensar la consideració de la ramaderia sense base territorial o amb poca superfície, "bé sigui mitjançant l'assignació de drets especials lligats al cens de les explotacions o mitjançant una nova capa destinada específicament a la ramaderia i fent una assignació independentment de la superfície". En relació amb les mesures de mercat i de competitivitat des de Catalunya s'opina que cal exigir l'activació de l'exempció del sector agrícola de la normativa europea de la competència i decidir en quines situacions i casos es vol aplicar aquesta exempció.
En l'apartat de mesures de gestió de crisis, "cal mantenir els actuals mecanismes d'intervenció i gestió de mercats", complimentats quan calgui amb una xarxa de seguretat que asseguri que els agricultors podran obtenir per tots els seus productes un preu mínim.
I, finalment, es considera que s'ha de mantenir l'actual sistema de quotes lleteres, sense que hi hagi la possibilitat d'incrementar la producció total de llet de la UE.