´Tornen les empreses tèxtils que se´n van anar amb massa alegria a la Xina´

President de la patronal tèxtil espanyola (CIE) El nou dirigent barceloní del tèxtil (per un període de dos anys, en substitució d'Ángel Asensio) defensa que les empreses del sector orientades cap a la qualitat, el disseny i les exportacions emergeixen després del desastre del darrer lustre, en el qual s'han perdut el 40% de les companyies i un total de 50.000 llocs de treball a tot l'Estat

El sector tèxtil i de la confecció porta dues dècades enfrontant-se al fenomen de la deslocalització de fàbriques cap a països amb costos més barats i l'alliberament mundial total del comerç (2005). Aquests factors van accentuar la invasió de productes xinesos. Té futur el sector?
La crisi ha estat greu i s'ha traduït en una gran retallada de llocs de treball, tancament d'empreses i crisis financeres. Però alguna cosa està canviant en aquests darrers temps. El tèxtil va ser utilitzat com a moneda de canvi en la liberalització mundial del comerç. Si hi ha hagut deslocalitzacions, aquestes s'han produït sobretot en els processos inicials de la fabricació de productes de confecció; és a dir, de roba, encara que no tant en els processos tèxtils industrials. Està clar que el negoci no tornarà a ser el que era, però sí que hi ha retorns d'indústries que se'n van anar massa alegres a altres països a la recerca de preus més barats, sobretot a la Xina, i ara estan tornant perquè no van calcular bé els costos totals de posar el producte en aquells llocs. Mentrestant, els mercats interns exigeixen immediatesa en lliuraments, contacte amb proveïdors, tirades curtes i diferenciació en disseny i valor afegit. D'aquesta manera, intentem millorar i recuperar el sector tèxtil.
Preveu així una caiguda de la importació de productes asiàtics?
El 25% de les importacions espanyoles de productes tèxtils procedeixen de la Xina. L'allau d'aquestes compres durant els últims anys s'ha frenat. Les dades del 2012 revelen que les exportacions espanyoles augmentaran el 10%, que es correspon amb la baixada de les importacions. Amb tot, mentre cauen les compres de la Xina guanyen posició en el pastís de les importacions països com Bangla Desh, Turquia, Pakistan o Vietnam. Sigui com sigui, les exportacions estan funcionant bé des del començament d'aquest any.
Quins valors aporta el "made in Spain" a les exportacions?
Volem vendre passió. El consell intertèxtil treballa en la promoció de les ensenyes "Textil from Spain", "Home Tèxtil from Spain" i "Moda España".
Itàlia treballa millor la marca...
Està més ben posicionada en el món per la moda, com França. Han treballat molt el disseny i el glamur, respectivament. Espanya ha de vendre passió. En alguns llocs, com els Estats Units, està ben posicionada la marca europea de qualitat i de valor afegit, en contraposició al producte xinès, que identifiquen com a producte barat. Els xinesos van bojos per les marques de gamma mitjana d'Espanya per comercialitzar-les al seu país, on tenen el seu públic. Busquen marques de confecció que els donin possibilitats de col·locació a la seva classe mitjana. Espanya té la seva imatge.
Zara és la imatge d'Espanya?
No. Tampoc ho ha pretès. Aquest grup va per lliure i li va molt bé, tal com constaten els seus comptes. A les principals empreses els demanem que facin més esforç per abanderar-se com a país. L'orgull de Zara com a bon distribuïdor seria un actiu molt important per al tèxtil-confecció espanyol. Mango, Desigual o Pronovias, entre d'altres, són altres firmes d'èxit que també triomfen a l'exterior i en la mesura que associïn les seves marques a Espanya beneficien a tots. Però això no ocorre, almenys de moment.
La crisi econòmica i financera estrangula el crèdit. Com ho suporta el negoci tèxtil?
Doncs molt malament, com la resta de la indústria en general. No està vist ni millor ni pitjor que altres. Les cartes de crèdit per a les exportacions no flueixen com abans. Fins i tot a les fàbriques instal·lades a l'estranger exigeixen cada vegada més garanties i produeixen només a canvi de diners. El principal problema de les empreses és el capital circulant, que tampoc flueix.
El sector continua dominat per un teixit de pimes. Hauria de produir-se una concentració per millorar la seva rendibilitat?
El sector està atomitzat. L'empresa té un caràcter familiar en molts casos. Fer fusions, plans de concentració o aliances és complicat entre les empreses de propietat familiar. Amb tot, sí que funcionen plans de col·laboració davant de problemes de finançament i sortir a l'exterior.
Quines perspectives de negoci manegen les empreses espanyoles per al 2012? Augmentaran les exportacions?
Hi ha estabilitat, encara que és més una qüestió individual de cada empresa que en el conjunt del sector. Els països asiàtics i emergents d'Amèrica del Sud han incre-mentat el 20% les importacions de productes espanyols. Amb tot, Europa està estancada i representa dos terços de les nostres vendes.
Crearan ocupació?
La indústria de confecció ha estat molt intensiva en mà d'obra però no tant la del tèxtil llar o altres sectors. El que cal fer és que la confecció competeixi en disseny i qualitat per poder ser competitius.