Com va néixer aquest projecte ECO de l'Alpujarra?

Tenim una finca familiar de 12 hectàrees a Granada, a l'Alpujarra, i després de 25 anys de treballar en una multinacional vaig decidir reorientar la meva vida professional. Volia crear una empresa pròpia aprofitant els recursos que teníem en aquesta finca, i veure com fer-la rendible conreant-la.

Llavors estava estudiant a l'Escola Agrària de Manresa?

No, no. Vaig decidir fer un canvi i dedicar-me a temes mediambientals i ecològics. Vaig anar a Granada a veure la finca i em vaig adonar que no podia començar a treballar-hi si no estudiava. Vaig mirar cursos per Internet, i no trobava res ecològic fins que em van adreçar a l'Escola Agrària de Manresa. Al principi em frenava que era un grau mitjà, i per tant amb gent jove, perquè tinc 50 anys, però em van convèncer.

Li va costar molt?

Eren dos anys i jo pensava que amb un en tindria suficient. Van ser dos anys, que podria considerar sabàtics quant a feina, però em vaig formar i em van servir de molt.

El projecte sorgeix a l'escola?

Jo ja el tenia al cap i, en un principi, era conrear plantes aromàtiques. Però, com que teníem una petita plantació de safrà per a ús domèstic vaig pensar que disposava de l'espai per fer-ho més extensiu i mirar de fer una hectàrea de safrà ecològic. A més, és una zona lliure de transgènics, amb un microclima i el poble més proper està a mitja hora en cotxe. Reuneix totes les característiques pel safrà, i ametllers i oliveres.

Ara que l'han premiat, veu factible el projecte de conrear safrà ecològic a l'Alpujarra?

És un projecte que suposa un repte, perquè la meva residència està aquí a Catalunya, tinc filles, i en una fase inicial pensava anar a viure allà durant un temps i buscar una persona que pugui portar la finca. De moment tinc al meu pare a la finca, però buscaria un partner per dur el negoci conjuntament. Per la meva feina anterior tinc bones qualitats com a comercial, i em dedicaria a buscar els llocs per vendre. Inclús, tinc un projecte per més endavant de posar una botiga de productes ecològics frescos a Barcelona, per vendre fruita i verdura directament del productor a un preu raonable, i que es pugui explicar d'on provenen. Penso que tot es viable, però el cost personal es bastant alt.

Ha detectat una gran demanda de safrà, l'anomenat or vermell, en el mercat?

Si, ja que està molt ben valorat, i hi ha un mercat important a les botigues i restaurants gourmets. El safrà tè moltes qualitats culinàries i medicinals. És una aposta forta ja que no pots començar amb una sola hectàrea, i t'has d'ajuntar amb altra gent, ja que necessites molta mà d'obra i en poc temps.

És curiós que la Generalitat hagi premiat un projecte que es realitzaria en un altre indret, no?

Els meus pares són de fora, però jo he nascut i estudiat aquí i estic molt contenta que hi hagi un reconeixement per part del Govern català a un projecte innovador sigui d'on sigui. La idea es també posar una botiga a Barcelona, com he dit abans. Tots aquests productes ecològics es poden vendre molt bé al mercat català, de Madrid i del País Basc, ja que són demandadors i molt exigents, i tens més massa crítica que, per exemple, a Andalusia, on hi ha més competència.

Com valora l'aprenentatge a l'Escola Agrària de Manresa?

Molt positivament, ja que abans d'anar no sabia res de cultius ni ramats ecològics. M'ha sorprès de l'Escola Agrària de Manresa que els professors no solament ensenyen sinó que també transmeten el seu amor pel medi ambient.

És difícil explicar al consumidor tot això après, no?

Sí, i per això s'ha d'explicar bé i és molt important tenir un punt de venda. Crec molt en eines com Internet, les xarxes socials, però també en el punt de venda, com a lloc de trobada on puguis fer xerrades i explicar a la gent perquè el teu producte és ecològic i val el que val. Si no s'expliquen les coses no s'entén. Hem de transmetre al client perquè les coses valen el que valen. Quan estàs menjant un producte agrari ecològic estàs menjant salut. És important saber que una fruita que ha estat conreada amb pesticides té unes conseqüències en la teva salut i la dels teus fills.

Per a vostè, ja era un premi estar entre els finalistes?

Per a mi, els premis són un reconeixement a la tasca realitzada. A més, en el meu cas és molt significatiu, perquè no tinc el perfil, ja que tinc 50 anys, he decidit fer un grau mitjà i estar amb nois que podrien ser els meus fills; hi ha un xoc generacional. Però he après molt dels meus companys. Penso que sóc molt més bona mare des que he tingut companys més joves estudiant el grau mitjà amb mi.