Es comenta que des de fa 125 anys elaboren els dolços més bons de la Catalunya Central. És difícil passar pel costat de la Pastisseria Pla, en ple cor d'Igualada, i no caure a la temptació d'entrar-hi a comprar algun pastisset. Un cop a dins de l'establiment, és inútil resistir-se a la flaire llaminera. Engolir algun dolç i notar el seu tacte suau al paladar ja és tocar el setè cel. Els propietaris saben que estan venent molt més que un simple producte alimentari. "La pastisseria dóna alegria i felicitat a la gent". Ho diu l'actual patriarca de la família, Hermini Pla, que tot i estar jubilat encara tragina de tant en tant a l'obrador per endinsar els seus dits a les pastes i embrutar-se les mans de dolça xocolata. La clarividència de Manuel Pla i Llobet, fill del fundador del negoci, el va portar a comercialitzar un producte dolcíssim amb denominació d'origen, la coca d'Igualada.

No és només la dolçor de les pastes i els pastissos. És tot el ritual que l'acompanya. "El món pastisser ha sabut aprofitar les diades i les dates assenyalades en el calendari. Quan arriba un dia especial, molta gent compra un pastís per assaborir-lo amb la família. Fins i tot el sector ha tingut la capacitat de crear diades per poder vendre els seus productes", comenta Hermini Pla. Després de 125 anys d'història són un munt les anècdotes i els records que acompanyen aquest emblemàtic establiment. Abans que els grans teòrics de l'economia creessin alguns termes avui tan quotidians, com el de màrqueting o el de marca, la família Pla va posar tots aquests conceptes a la pràctica tot comercialitzant una coca amb nom propi, el d'Igualada. Va ser l'any 1920. En aquell temps la carretera Nacional II, que connecta Lleida i Barcelona, passava pel centre de la ciutat. Manuel Pla va decidir fer un producte autòcton, que fes ciutat, que no es pogués trobar a cap altre lloc. D'aquí que la va batejar amb el nom de l'indret on tenia el negoci, que la va fer fàcil de transportar i que la va crear diferent de la típica de forner.

Així que va fer una coca elaborada amb pasta de full, herbes aromàtiques per sobre i per sota, amb granets d'ametlla i ensucrades. Per què és tan bona? L'Hermini Pla i la seva filla, Anna Pla -que actualment condueix el negoci-, es miren i fan un somriure còmplice. "La fem amb molt d'amor", afirmen a l'uníson.

A Igualada, l'establiment ja forma part de l'imaginari ciutadà. Hi ha elements que s'han convertit en tot un símbol, com l'estàtua del Llaminer que hi ha al carrer, al costat de l'entrada, amb un cartell que diu: "si em toqueu el dit del peu, fortuna i salut tindreu". Els nens, quan van a buscar el berenar, el toquen per veure si en tenen una mica.

Hermini Pla explica que el gust de la gent ha canviat amb el pas del temps. "Ara agrada menys el dolç". Explica, a més, que el negoci s'ha de posar al dia de les noves tendències. "Fa anys es va posar de moda el cupcake. No és res més que una magdalena guardina. Però com que a la sèrie Sexo a Nova York se n'afartaven, es va posar de moda", comenta. El vincle de la família amb el món pastisser és profund. La matriarca, Carme Galtés, va ser una de les fundadores del Grup Gremial de Dones Pastisseres de Barcelona. Les converses familiars se centren en pastissos. La dolçor sempre els acompanyarà.