E

n els cognoms dues "k" i dues "y". Per a alguns, els únics paral·lelismes entre, potser, els dos més grans i influents economistes del segle XX. Als qui els han interessat les seves trajectòries ens molesta que qualsevol indocumentat els esmenti amb lleugeresa.

John Maynard Keynes morí jove l'any 1946, als 63 anys, i encara que ha estat un icona a qui s'ha atribuït la socialdemocràcia i abans el socialisme, les seves reflexions i idees, de les quals alguns s'han fet pròpies, no discrepaven tant de les absolutament liberals de Friedhich von Hayek i de la darrera l'escola de Viena, fundada per Carl Menger i seguidors tan rellevants en la història de l'economia com Ludwig von Mises, Böhn-Baveek, Wiener, etc.

Hayek va publicar un llibre que avui encara és un referent sobre els cicles econòmics que topava frontalment amb les tesis keynesianes, i encara que tots dos es van, inicialment, sentir atrets pel "socialisme moderat dels fabianistes (Sidney i Beatrice Webb), tots dos van abdicar de "l'atracció". Encara que Hayek molt més radicalment, com a deixeble (?) de Von Mises, qui havia escrit en El Socialismo que la "solució" socialista era impossible en el sentit tècnic propi de l'economia" (1922).

Tant Keynes com Hayek van ser professors i catedràtics en les dues universitats més prestigioses d'Anglaterra: Keynes, a Cambridge, més progressista; Hayek, a Oxford, més tradicionalista. Des del 1931 fins al 1950 Hayek va impartir classes i doctrina econòmiques a la London School of Economics. Va publicar l'encara vigent Camí de servitud.

L'any 1974 (tenia 70 anys) a Hayek se li va concedir el premi Nobel d'economia. Va fundar la societat Mont Pèlerin, punt de trobada de pensadors de gran prestigi internacional. Hayek era la versió actualitzada d'Adam Smith. Va coincidir amb Keynes a la London School i eren amics, encara que rivals intel·lectuals.

Quan es va concedir el Nobel a Hayek es començava a qüestionar els postulats del keynesianisme ja que la inflació galopant i les intervencions excessives dels Estats durant la postguerra havien fet créixer l'atur. En canvi, Hayek va formular proposicions urgents de liberalització i desregulació que van establir les bases en els 80.

El 1988 va publicar el seu darrer treball: LaFatal Arrogancia. Un any després va caure el mur de Berlín i Hayek morí el 23-03-92 als 93 anys. Va sobreviure 46 anys a Keynes. Aquest últim, inclinat més als darrers temps al vessant politicopràctic de l'economia, hauria vist com els anys 70 no van arribar a funcionar els seus postulats.

De fet, després de la conferència de Bretton Woods, les potències mundials no van a arribar a creure Keynes i això li va afectar seriosament. Keynes era un filòsof individualista defensor del capitalisme, a reformar naturalment, enfront de l'amenaça aleshores evident del comunisme i feixisme. Es va oposar al sindicalisme militant i a la concentració monopolista dels negocis.

El jove Keynes va dimitir com a representat del Tresor Britànic de la delegació que negociava una pau draconiana per a la nova Alemanya que va despertar un esperit revengista contra el tractat de Versalles. Com ja havia previst el jove Keynes, que no era socialista ni socialdemòcrata, però sí d'una posició intel·lectual i econòmicament irreprotxable. Com les de Hayek.

No sé si d'aquí a uns quants anys algú podrà escriure, llegir, enriquir-se i aprendre dels que ara els substitueixen (?).