La Fonda Sant Antoni del número 20 de la plaça Major de Manresa ja ha tancat portes per la jubilació del seu actual responsable, Isidoro de Gregorio. Es posa fi així a un negoci amb més de cent anys d'història, que va iniciar i mantenir fins als anys vuitanta del segle passat la família Camprubí-Puigneró i els seus hereus.

De Gregorio havia intentat trobar algú idoni a qui traspassar un dels establiments més característics de l'entorn de plaça Major, però finalment no ha estat possible. De Gregorio, nascut a Sòria, va arribar fa mig segle a Manresa, on va desenvolupar una llarga trajectòria com a cambrer en coneguts establiments locals fins que, el 1984, es va fer càrrec de la Fonda Sant Antoni.

Especialitzat en menjars casolans, econòmics i abundants, el negoci ha mantingut l'activitat en un edifici de l'any 1831, construït damunt unes antigues cisternes d'aigua anteriors al segle XIV. L'edifici, molt malmès, i només ocupat ja pel bar-restaurant, va haver de ser consolidat l'any 2006 després que unes filtracions d'aigua en fessin perillar l'estructura interna.

La Fonda Sant Antoni va ser fundada a final del segle XIX a la baixada dels Jueus per Martí Camprubí i Margarida Puigneró, que li van posar aquest nom en honor de la capelleta del mateix carrer en la qual hi havia una talla de Sant Antoni (que avui es pot veure al Museu de Manresa). El negoci es va traslladar a començament del segle XX al seu actual emplaçament de la plaça Major, fins llavors ocupat pel cafè Cal Cases.

La fonda va ser regentada per successives generacions de la família Camprubí-Puigneró, i comandada així directament per Trinitat Camprubí, primer (esposa del músic, aguatzil i pregoner de la ciutat Josep Bruguera), i per Pere Massegú, el seu gendre, un cop acabada la guerra civil. L'últim de la nissaga a fer-se càrrec del bar-restaurant va ser Josep Maria Massegú, que en va ser el responsable des del començament dels anys 60 fins al 1984, quan, acabat de llicenciar en Belles Arts, es va començar a dedicar a la docència, i el va traspassar a Isidoro de Gregorio.