S

'acaba de presentar l'anuari de la pime catalana realitzat per Modest Ginjoan de l'Observatori de la PIME. S'hi demostra un procés de garbellada traumàtic on en un sol any han desaparegut 23.000 pimes el 2012. Les restants donen indicis de remuntada, principalment aquelles que ja exportaven o s'han posat a exportar. Les xifres ratifiquen una obvietat: la construcció és el sector menys exportador, seguit del sector primari i el de serveis. Només en l'àmbit industrial una de cada quatre pimes exporta. La primera reflexió és que com menys obertura a l'exterior més temptacions de basar el negoci en l'autoexplotació dels autòctons, amb episodis dantescos com la bombolla immobiliària. La segona reflexió és que la indústria és la que ens treu les castanyes del foc. Un sector tan oblidat en els discursos i en la pràctica d'alguns empresaris que van preferir vendre que fusionar-se, fer una bona bossa i passar a folrar-se en l'immobiliari. I com han acabat amb la indústria tancada o en mans estrangeres i ells ofegats en deutes o directament a la ruïna. Estava l'altre dia en una tertúlia televisiva i vaig coincidir amb el professor Gay de Liébana que el repunt actual era un miratge i no corresponia a cap base sòlida. Només al primer rebot per haver tocat molt al fons. I compartíem la diagnosi que difícilment hi haurà remuntada sòlida sense canvis profunds en el model econòmic. Assenyalava el professor cinc colls d'ampolla que ni tan sols s'han intentat esbotzar: els impostos més alts d'Europa, la Seguretat Social de les més altes; una burocràcia de les més carregoses; els costos de serveis com l'energia, telefonia, professions certificadores dels més alts del continent; i per acabar els costos financers pels núvols. Vaig afegir jo: i una política nefasta de recerca aplicada i tecnologia, amb l'excepció del País Basc, on quan a Catalunya s'havien posat les bases per fer una arrencada d'aquest àmbit imprescindible entre universitat i empresa, es va tornar a aturar per diversos motius. I ja no parlem d'Espanya on es van suprimir els principals programes de foment de la innovació tecnològica. La pregunta que no contestà Gay és: és possible que la casta que controla Espanya deixi fer cap reforma en el sentit que toca? Mentrestant, a Catalunya hi ha símptomes de rectificació amb l'aprovació dels objectius del RIS3, com a continuïtat dels 17 reptes del Pla nacional de la Recerca i la Innovació. Això hauria de permetre focalitzar prioritats en sectors on podem ser cavalls guanyadors. Al mateix temps la trobada del President amb centenars d'industrials sembla que vol enviar un missatge clar que Catalunya serà industrial o no serà.