La directora del Fons Monetari Internacional (FMI), Christine Lagarde, va afirmar ahir que no pensa dimitir del seu càrrec malgrat que va ser imputada per un presumpte cas de corrupció que data de la seva etapa de ministra d'Economia de França. Lagarde va assegurar que la Cort de Justícia de la República, una instància que jutja exclusivament els ministres o exministres per delictes comesos durant els seus mandats, l'havia imputat per "negligència" en el cas de les presumptes irregularitats en el pagament d'una indemnització milionària a l'empresari Bernard Tapie.

Malgrat això, Lagarde va afirmar que continuarà la seva tasca al capdavant de l'FMI, iniciada el 2011 quan va assumir el lloc deixat vacant pel seu compatriota Dominique Strauss-Kahn, embolicat en un escàndol sexual. El portaveu del govern socialista, Stéphane Le Foll, va afirmar que l'executiu no li exigirà la dimissió, que, va dir, "és competència només de l'FMI".

La defensa de Lagarde va destacar que la imputació de la patrona de l'FMI és per "negligència" i no per "estafa en banda organitzada", com passa amb la resta dels implicats, entre els quals hi ha el seu cap de gabinet de l'època, Stéphane Richard, actual president de l'operador de telecomunicacions Orange, i el mateix Tapie.

Els advocats de Lagarde, que consideren la imputació "sense fonament", apel·laran la decisió de la Cort de Justícia de la República, que l'ha interrogat en quatre ocasions, l'última, dimarts mateix, quan va estar 15 hores testificant davant els jutges.

Fins ara, al final d'aquests interrogatoris, els magistrats no havien passat de la barrera "testimoni assistit" atribuïda a Lagarde, que s'havia refugiat d'aquesta situació per mantenir el seu lloc a l'organisme amb seu a Washington. Lagarde s'enfronta a una imputació per un delicte penal que a França està penat amb fins a un any de presó i 15.000 euros de multa.

Els jutges li retreuen haver estat negligent en el cas de la indemnització concedida per l'Estat a Tapie el 2007, de més de 400 milions d'euros, com a compensació per la venda de l'empresa de material esportiu Adidas. Confiscat a Tapie, aquest grup va ser atribuït al banc Crédit Lyonnais, de titularitat pública, que el va vendre el 1993 a l'empresari Robert Louis-Dreyffus.

Tapie va considerar el preu de la venda molt inferior al de mercat i va iniciar un litigi que va durar anys. Per tancar l'assumpte, Lagarde, com a ministra d'Economia entre 2007 i 2011, va ordenar un arbitratge privat, en lloc d'un de públic, que va imposar aquesta indemnització milionària. Els tribunals van obrir una investigació en considerar que la indemnització era més elevada del previst i que això va poder ser degut a l'amistat entre Tapie i el llavors president, Nicolas Sarkozy. Els jutges van trobar una carta signada per Lagarde l'octubre del 2007 en què s'ordenava l'arbitratge privat. L'exministra va negar haver-la signat i va desviar la responsabilitat al seu cap de gabinet, que va assegurar que actuava per ordre de Lagarde.

Un altre punt en el qual la directora de l'FMI va ser negligent, segons els jutges, va ser el fet de no haver atès diversos informes de l'Agència Francesa de Participacions de l'Estat, encarregada de gestionar les empreses públiques, en què alertava contra el perill de l'arbitratge privat. Al principi, Lagarde va negar haver rebut aquests informes, però quan els jutges van demostrar que sí que els havia rebut, l'exministra va assegurar no haver-los llegit.

També s'investiga per què Lagarde no va apel·lar contra la suma de la indemnització ordenada a Tapie un cop havia estat decidida. Lagarde només pot ser investigada per la Cort de Justícia de la República en aquest cas en la seva condició de exministra, mentre que la resta dels imputats, entre els quals hi ha també un dels membres de l'arbitratge privat, s'enfronten a les acusacions a la justícia ordinària.