Fins ara la representativitat de les organitzacions agràries a les diverses taules de concertació i sectorials venia determinada pels resultats de les eleccions a cambres agràries territorials (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona), unes institucions que han anat quedant obsoletes amb el pas dels anys i sense pes ni contingut.

La situació ha canviat aquesta setmana amb l'aprovació per unanimitat del Parlament de Catalunya de la Llei de representativitat de les organitzacions professionals agràries, que substitueix la Llei 17/1993, de 28 de desembre, de cambres agràries. Això vol dir que les cambres agràries territorials que hi havia fins ara, amb 25 representants cadascuna, desapareixen i el patrimoni resultant de la seva liquidació es destinarà a la Fundació de la Pagesia de Catalunya, què es la promotora de la Casa de l'Agricultura, situada a Barcelona, i on estan instal·lades les organitzacions agràries Unió de Pagesos, JARC i ASAJA) i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya.

El conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, que va presentar la llei en lectura única al Parlament, va comentar que actualment l'existència de les cambres agràries provincials només es justificava "per raó de poder mesurar la representativitat de les organitzacions professionals agràries" a través dels comicis a aquestes institucions territorials.

Pelegrí va destacar "l'esforç de diàleg i flexibilitat realitzat per l'equip del departament per tal d'acordar-la amb les organitzacions professionals agràries i amb els grups, que s'han avingut a tramitar-la per aquest procediment gràcies a l'acord i el consens assolit en els continguts del text de la llei".