El jutjat d'instrucció número 5 de Manresa ha imputat dos directius d'Iberpotash i la pròpia empresa per un delicte ambiental i a tres càrrecs del Govern per dos delictes de caràcter ambiental, tots ells generats suposadament per l'activitat minera d'aquesta empresa en el Bages.
En el cas de l'administració catalana, els imputats són el secretari de Medi Ambient, Josep Enric Llebot; la directora general de qualitat ambiental, Maria Assumpta Farran, i el director de l'Agència Catalana de l'Aigua, Jordi Agustí.
El titular d'aquest jutjat ha admès una querella formulada per la CUP de Sallent (Bages) i ha citat a declarar als imputats el pròxim 29 de setembre.
En el cas d'Iberpotash, està imputada la pròpia empresa, propietat de la multinacional israeliana ICL; l'actual president executiu de ICL Iberia, José Antonio Martínez Álamo, i el director general de Medi Ambient d'Iberpotash, Lluís Fàbregas, als quals imputa un delicte, el comès "contra els recursos naturals i el medi ambient".
Quant als alts càrrecs de la Generalitat, els imputa, a més d'aquest, un segon delicte, el de prevaricació ambiental.
A l'octubre de l'any passat, la CUP de Sallent va presentar una querella contra Iberpotash i aquesta relació de persones per considerar que l'activitat d'Iberpotash a la comarca del Bages tenia repercussions al medi ambient, al filtrar-se residus salins en aigües de domini públic.
Aquesta formació també considerava que els càrrecs del Govern podrien haver comès un altre delicte de prevaricació ambiental per una possible concessió de llicències il·legals i per permetre que Iberpotash continués amb la seva activitat minera malgrat no superar alguns controls administratius exigits per la legislació.
A més de posar data a la declaració de totes aquestes persones, el jutge d'instrucció requereix al departament de Territori i a l'Agència Catalana de l'Aigua a que, en un termini de 30 dies, aporti una sèrie de documentació.
Entre aquesta, sol·licita un certificat que acrediti si la rampa de la mina de Súria s'ha sotmès al corresponent procediment d'impacte ambiental o bé les autoritzacions ambientals de les instal·lacions de la minera a Sallent i a Súria.
També s'ordenen preses de mostres i anàlisis per part del Cos d'Agents Rurals.
En un comunicat, el regidor de la CUP a Sallent Albert Junyent ha opinat que "la denúncia penal per delicte ambiental és un pas més que dóna la CUP per forçar a l'empresa i a les administracions a complir la legalitat i a que l'explotació minera treballi de manera adequada".
Els últims anys, l'activitat d'Iberpotash en el Bages i la seva repercussió mediambiental ha generat tota una batalla judicial.
Es dóna el cas que aquesta mateixa setmana la Generalitat ha encarregat la redacció del pla director urbanístic de l'activitat minera en el Bages, que afecta l'empresa Iberpotash, ja que ha de regular la "progressiva eliminació" dels dipòsits salins generats en aquesta comarca i la restauració dels espais que ocupen.
Iberpotash té actualment dos dipòsits salins actius: el del Cogulló, situat a Sallent, i el de Fusteret, a Súria.
L'enderroc del Cogulló té una mida similar a la muntanya del Tibidabo, a Barcelona, i al juliol de l'any passat el Tribunal Suprem (TS) va desestimar un recurs d'Iberpotash i va obligar a aquesta companyia minera a presentar un pla de restauració per a aquest espai.
Iberpotash té altres dos dipòsits inactius, el de Vilafruns, a Balsareny, ja restaurat, i el de la Botjosa, a Sallent.
Tots aquests dipòsits, en acabar la seva vida útil, han de ser eliminats, i el lloc que ocupen restaurat.
La Generalitat defensa l'activitat minera
En un comunicat de premsa fet públic avui mateix, la Generalitat nega haver rebut cap notificació per part del jutjat en relació a les imputacions dels seus funcionaris.
La Generalitat manté que el desenvolupament de l´activitat minera al Bages "s´està realitzant de forma ajustada a la legislació urbanística i mediambiental". En el comunicat recorda que la comissió d´Urbanisme de Catalunya va donar llum verd a l´inici de la redacció del Pla director urbanístic (PDU) de la mineria del Bages i que aquest "ha de ser l´eina garant de l´ordenació i protecció d´aquesta activitat, que dóna feina de forma directa o indirecta a més de 4.000 persones a la comarca".
El Departament de Territori i Sostenibilitat anuncia que estudiarà, una vegada rebi la notificació, la possibilitat de presentar recurs contra l´auto judicial, al mateix temps que expressa "la seva sorpresa perquè el jutjat hagi pres determinades mesures legals sense haver efectuat abans cap diligència prèvia".
