Els ministres d'Economia i Finances de la zona de l'euro van decidir ahir no entrar a negociar un nou rescat a Grècia fins que es conegui el resultat del referèndum de diumenge, tot i la petició d'Atenes i la complexa situació econòmica que travessa el país.

"La principal decisió ha estat que, donada la situació política, el rebuig de propostes prèvies i el referèndum que se celebrarà el diumenge, així com el consell de votar 'no' per part del Govern grec, no veiem bases per mantenir més discussions en aquest moment", va afirmar el president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem. En la segona teleconferència extraordinària que van celebrar en 24 hores, els ministres van estudiar les dues cartes enviades pel primer ministre grec, Alexis Tsipras, als seus socis, així com "l'actual situació política a Grècia", va dir Dijsselbloem, i van concloure que la millor opció és "esperar".

"No hi haurà més converses en els pròxims dies, ni a nivell d' Eurogrup, ni entre les autoritats gregues i les institucions sobre propostes o plans financers", va afegir el també ministre de Finances holandès. "Simplement esperarem el resultat del referèndum de diumenge per tenir-lo en compte", va resumir.

Una decisió de l'Eurogrup és necessària per fer el primer pas cap a un tercer programa de rescat, en concret un mandat a la Comissió Europea (CE) perquè analitzi, en col·laboració amb el Banc Central Europeu (BCE), la situació econòmica del país demandant. Però l'Eurogrup va optar per mantenir la línia defensada públicament ahir per la cancellera alemanya, Angela Merkel, de deixar passar la setmana abans de fer nous passos.

"Podem esperar amb tranquil·litat perquè Europa és molt més forta que fa cinc anys, quan va començar la crisi del deute justament a Grècia", va dir Merkel en un debat extraordinari celebrat al ple del Bundestag (Cambra baixa del Parlament alemany).

En canvi, el president francès, François Hollande, havia advocat per tancar un "acord ara mateix", com a manera d'eludir la convocatòria de la consulta popular i evitar, així, el "risc d'entrar en un període de turbulències".

"No posem el carro abans que el cavall", va indicar a la xarxa social Twitter el ministre de Finances d'Eslovàquia, Peter Kazimir, que va assegurar que "l'Eurogrup està unit en la seva decisió d'esperar el resultat del referèndum de Grècia abans de més discussions".

El ministre de Finances de Finlàndia, Alexander Stubb, ha indicat que els països de l'euro estan disposats a negociar una la solució a la situació grega, però, això sí, només després de la consulta.

"Encara volem arribar a un acord, ajudar Grècia en aquesta situació difícil. La porta a la negociació està oberta", va afirmar per la seva part el vicepresident de la CE per l'Euro, Valdis Dombrovskis, que va demanar a Atenes "un senyal polític" i que mostri compromís en les negociacions.

Si a nivell polític s'ha decidit rebaixar l'intens ritme de negociacions de Grècia amb els seus socis i amb les institucions que abans formaven la troica (Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional), la realitat econòmica eleva la pressió sobre el país amb el pas dels dies.

Des de dilluns, Grècia ha vist expirar el seu segon rescat sense un acord, ha entrat en retard de pagaments amb el Fons Monetari Internacional i ha decretat un corralito. "Estem discutint una petició d'un programa de dos anys en una situació econòmica diferent", va advertir Dombrovkis, per afegir que "ara aquesta és substancialment pitjor que dissabte passat".

Per la seva banda, Dijsselbloem va aprofitar per mostrar la seva consternació per la situació de Grècia i va llançar un missatge de cara al referèndum.

"Vull dir que lamento molt la situació, donada la forta determinació dels grecs de seguir sent part d'Europa i de la zona de l'euro, cosa que recolzo totalment", va dir.