El ple del Parlament va aprovar ahir la llei que implanta l'impost sobre els habitatges buits destinat a les entitats financeres i les empreses immobiliàries amb excedents de pisos que faci més de dos anys que estan sense habitar. La nova llei va ser aprovada amb els vots favorables de CDC, UDC, ERC i Ciutadans (C'), i els contraris de PSC, PPC, ICV-EUiA i la CUP.

L'objectiu de l'impost, amb el qual la Generalitat espera recaptar més de vuit milions d'euros anuals, és reduir la xifra d'habitatges buits i potenciar el lloguer social, per a la qual cosa es graven els bancs, caixes i empreses immobiliàries que tinguin borses de pisos desocupats durant com a mínim dos anys. La base imposable del nou impost varia en funció dels metres quadrats dels immobles i pot situar-se entre un mínim de 800 a 2.400 euros l'any, si bé queden exemptes de pagament les persones físiques, les entitats del tercer sector i els pisos posats a disposició de programes socials o situats en zones d'escassa demanda. El text crea un registre d'habitatges buits i preveu bonificacions de l'impost d'entre el 10 i el 100% a mesura que els habitatges es destinin a lloguer. Contempla, també, causes justificades per deixar pisos buits, com la necessitat de rehabilitació o l'ocupació il·legal.

En defensa del text, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, va subratllar que la situació de la Generalitat en aquesta matèria ha millorat els últims anys, perquè de les 25.000 famílies que rebien ajudes han passat a 40.000, i de 3.500 habitatges buits pertanyents al parc públic ara n'hi ha menys de 900. Vila ha admès, malgrat això, que avui dia la Generalitat rep més de 80.000 sol·licituds procedents de tot Catalunya de ciutadans que demanen ajudes d'algun tipus per falta d'habitatge.

Sobre l'impost va puntualitzar que no té ànim recaptatori sinó que persegueix l'objectiu que no hi hagi habitatges buits, i ha ofert dades sobre la col·laboració d'algunes entitats financeres. En concret, va dir, la Generalitat ja ha tancat acords per més de 1.530 habitatges pertanyents a Catalunya Caixa (400), Bankia (230) i la Sareb (600 i posteriorment 300 més).