Grècia

Quan Grècia va pactar el seu primer rescat l'any 2010 els pronòstics d'evolució de la seva economia eren optimistes

12.07.2015 | 00:00
Pensionistes fent cua a l´exterior d´una sucursal bancària d´Atenes per retirar-ne diners

L
'any 2010, mentre Grècia signava un acord de rescat amb el Fons Monetari Internacional, els pronòstics de l'FMI i la Comissió Europea suggerien que la ràtio deute-PIB del país tocaria sostre per sota del 150 % del producte interior brut l'any 2012. Els pronòstics també indicaven que el PIB grec seria el 2015 el 8 % més elevat que el 2011.
Aquesta visió optimista del futur es basava en la presumpció que Grècia passaria de tenir el creixement de la productivitat més baix de la zona de l'euro a situar-se entre els més alts, així com el percentatge de participació de la força de treball més elevat i un índex d'atur igual al d'Alemanya.
Ja no hi ha ningú -tampoc l'FMI- que ho cregui. Les últimes estimacions suggereixen que el PIB de Grècia serà el 10 % més baix que el 2011. Per què aquests primers diag-nòstics van ser tan idíl·lics? L'FMI, la UE i altres institucions tenen la tradició de fer pronòstics de creixement extremament optimistes en temps de crisi. Combatre aquesta tendència reduiria de manera significativa el dany de futures crisis.
El deute creix quan les economies vacil·len. Per mitjà d'una mostra de països en vies de desenvolupament, l'economista de la Universitat de Nova York Bill Easterly va mostrar en un treball recent que el ritme de creixement té una forta relació amb els nivells d'endeutament. Va suggerir que les economies en vies de desenvolupament que van experimentar un creixement accelerat entre 1975 i 1994 van tenir un augment de l'1 % anual de les ràtios deute-PIB. Als països on el creixement va declinar, d'altra banda, la relació deute-PIB va escalar més ràpidament, entre el 3 % anual en el cas dels que van tenir una desacceleració moderada i el 7 % en aquells que van experimentar la declinació més abrupta. En la seva anàlisi, va demostrar com el mateix patró s'aplica als països de la zona de l'euro després de la crisi financera.
Al mateix temps, Easterly va demostrar que els països immersos en crisis de deute són més proclius a pronòstics de creixement optimistes. Tal com passa amb l'FMI i la Comissió Europea en el cas de Grècia, el Banc Mundial i l'FMI van elevar els pronòstics de creixement per a aquests països a l'efecte d'estimar la sostenibilitat del deute. Easterly va determinar que els pronòstics sobre països pobres molt endeutats en la dècada del 1990 i principi de la del 2000 eren massa positius, atès que vaticinaven un creixement d'una mitjana de l'1 % anual.
Investigadors de l'FMI coincideixen amb ell: Hans Gemberg i Andrew Martínez, de l'Oficina d'Avaluació Independent del fons, suggereixen que els pronòstics de l'organització "van tendir a ser en excés optimistes en moments de recessió global, regional i nacional".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema