Grècia i les institucions creditores van tancar ahir a la matinada l'acord per a un tercer rescat, un programa que serà votat al Parlament hel·lè abans d'obtenir llum verd a l'Eurogrup, i en què el govern d'Atenes veu possibilitats per al creixement econòmic, malgrat les mesures d'ajust que comporta.

La fumata blanca es va produir després d'una sessió maratoniana de 22 hores entre els ministres grecs de Finances, Euclid Tsakalotos, i d'Economia, Iorgos Stathakis, i els caps de missió de les quatre institucions: Comissió Europea (CE), Banc Central Europeu (BCE), Fons Monetari Internacional (FMI) i Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE).

El rescat, en cas d'obtenir definitivament l'aprovació dels socis de l'eurozona, tindrà una vigència de tres anys i un valor de prop de 86.000 milions d'euros, que serviran en gran part per pagar deutes.

El govern grec aspira que el primer desemborsament sigui d'entre 20.000 i 25.000 milions d'euros, que s'evaporaran just quan els rebi, ja que corresponen als venciments de pagaments al BCE (3.400 milions), l'FMI (1.600 milions) i la devolució del crèdit pont de la UE del juliol per 7.600 milions d'euros. A més, el primer desemborsament inclouria 10.000 milions d'euros d'injecció immediata per recapitalitzar la banca, encara sota els controls de capital, cosa que ha portat a un caiguda de l'economia. El govern va destacar ahir com un dels punts més importants de l'acord haver aconseguit rebaixar els objectius pressupostaris, precisament per no continuar escanyant el creixement.

Així, el pacte preveu que, en lloc del superàvit primari (que exclou el pagament d'interessos del deute) de l'1% del producte interior brut (PIB) previst inicialment per a aquest any, tan sols serà necessari que sigui del 0, 25%.

El 2016 s'exigeix un superàvit primari del 0,5 %; per al 2017, de l'1,75 %; i finalment, per al 2018, del 3,5%, l'objectiu que s'havia fixat inicialment.

Segons el govern grec, el fet que aquests objectius siguin una mica més moderats té un doble efecte positiu: d'una banda, els ajustos podran ser una mica més "suaus", i, de l'altra, això ajudarà que l'economia tingui una oportunitat de tornar a créixer.

Un dels punts més conflictius durant les negociacions dels últims dies havia estat el tractament que havia de donar-se a les carteres de crèdits morosos -molts d'ells, hipoteques-, que són un llast per a la banca grega.

Les institucions optaven per vendre-les a fons especialitzats (els anomenats fons voltors), mentre que l'Executiu d'Alexis Tsipras volia que anessin a parar a una entitat pública, una cosa així com un "banc dolent".

El compromís ha consistit a ajornar el tema a la tardor, cosa que ha permès al govern salvar fins a final d'any la moratòria que existeix als desnonaments de primers habitatges. També pel que fa al controvertit fons de privatitzacions, que a la cimera del juliol va fer endarrerir l'acord i al qual hauran de transferir actius públics per 50.000 milions d'euros, s'ha acordat un model amb el qual el gabinet grec es declara satisfet.

Mentre encara no se'n coneixen els detalls, ja que el document no s'ha publicat, el govern va avançar que es tractarà d'un model que permeti treure rendiment a aquestes propietats, és a dir, que a diferència del fons actual de privatitzacions, contempli alternatives a la venda.

En la presentació a l'opinió pública de les bases de l'acord, el govern va extreure'n les parts menys doloroses i va ressaltar els punts en els quals ha sortit airós, com, per exemple, haver evitat haver de reintroduir el pagament de cinc euros per visita hospitalària que exigien els creditors.

No va esmentar, en canvi, les parts traumàtiques de l'acord. Cap de les 35 accions que haurà d'emprendre per rebre el primer crèdit i que se sotmetran a votació demà, al Parlament, juntament amb el programa de rescat en si. Entre aquestes, hi figuren l'abolició dels avantatges fiscals als agricultors en dues fases, canvis en l'impost sobre béns immobles i la modificació de la nova llei que permet el pagament dels deutes a Hisenda i a la Seguretat Social en un total de cent terminis.