L´Englantina de Manresa acaba de reobrir portes convertida ara en xocolateria i cafeteria. D´aquesta manera, el nou establiment pren el relleu a l´antic negoci i a més a més manté el nom de la que va ser una de les pastisseries emblemàtiques de la ciutat. Amb una trajectòria gairebé centenària, tot i el canvi en el negoci, es manté la façana i el nom perquè és un element patrimonial protegit.

Al capdavant de la nova L´Englantina, oberta fa una setmana i mitja, hi ha el matrimoni format per Pere Bastidas i Maribel López i la seva filla Iris, que és precisament, aquesta última, qui s´ha encarregat de la decoració del local. Tot tres asseguren que estan «molt il·lusionats» per tirar endavant amb la voluntat de fer una cafeteria on s´ofereixin «productes de qualitat i molt diferents dels que es poden trobar en altres llocs de Manresa». En aquesta diversitat hi posen xocolata de marca pròpia i també xurros i porres fets al moment al mateix establiment i amb la seva recepta.

L´establiment ocupa únicament la planta baixa de l´immoble, on abans hi havia la pastisseria i l´obrador de L´Englantina. En aquest espai, amb capacitat per a 40 persones, hi ha el taulell i les diferents taules on es pot prendre una xocolata, un cafè o una pasta. A part de la zona de degustació, hi ha una gran varietat de productes que es poden comprar per emportar-se, com bombons, rajoles de xocolata i, quan s´acostin les festes de Nadal, també tindran torrons de xocolata.

La família explica que ja feia temps que tenia pensat posar en marxa un negoci d´aquestes característiques. I el fet que va decantar-los per tirar endavant el negoci va ser que Bastidas va quedar a l´atur, amb més de 50 anys d´edat, i les dificultats per trobar una nova feina. Finalment, va ser el gener passat quan van trobar el local de L´Englantina. Des de llavors han estat treballant en els permisos i poder tirar endavant les obres, que ara finalment ja estan enllestides i han donat una nova personalitat al local, encara que en mantenen el nom original. Poc després d´una setmana de l´obertura, es mostren molt satisfets de la resposta d´un públic que ara esperen fidelitzar.

Del nom de l´establiment, expliquen que des del primer moment l´entesa amb la família Marsinyach «va ser molt bona» per mantenir-lo, i a més quan estaven tramitant els permisos per a l´establiment va resultar que havien de conservar el nom perquè es tracta d´una façana protegida.

Gairebé un segle d´història

L´emblemàtica pastisseria va tancar l´estiu del 2014, amb una trajectòria gairebé centenària. El negoci el va obrir el 1916 Josep Marsinyach, avi i besavi de Pere i Margarita Marsinyach, que són els dos membres de la família que el van mantenir obert fins l´estiu de l´any passat, quan el Pere es va jubilar.