La necessitat de contractar bons teixidors, contramestres o filadors per part de les empreses del Berguedà, el Moianès i el Lluçanès ha permès a aquests territoris poder engegar un projecte per formar persones amb aquest tipus de perfils més especialitzats. El president de l'Agència del Desenvolupament del Berguedà, David Font, ha explicat que si bé l'esplendor del tèxtil a la zona es va viure en dècades passades, les empreses que encara hi treballen poden generar oportunitats laborals per a joves, però també per gent que ja havien treballat al tèxtil i que els cal un reciclatge. Els alumnes s'instrueixen a través del sistema de formació dual i ara per ara ja hi ha 24 persones seguint els cursos i més d'una desena d'empreses interessades a participar en el projecte.

La necessitat de contractar bons teixidors, contramestres o filadors per part de les empreses del Berguedà, el Moianès i el Lluçanès ha permès a aquests territoris poder engegar un projecte per formar persones amb aquest tipus de perfils més especialitzats. El president de l'Agència del Desenvolupament del Berguedà, David Font, ha explicat que si bé l'esplendor del tèxtil a la zona es va viure en dècades passades, les empreses que encara hi treballen poden generar oportunitats laborals per a joves, però també per gent que ja havia treballat al tèxtil i que els cal un reciclatge. Els alumnes s'instrueixen a través del sistema de formació dual i ara per ara ja hi ha 24 persones seguint els cursos i més d'una desena d'empreses interessades a participar en el projecte.

'Ocupació a la industria local. Valorització dels oficis tèxtils' és el nom del projecte que ha unit els territoris del Berguedà, el Moianès i el Lluçanès en la lluita contra l'atur en un sector que va deixar de ser un dels més importants d'aquests tres territoris ja fa dècades, però que encara pot generar llocs de treball. El president de l'Agència del Desenvolupament del Berguedà, David Font, ha explicat que el motiu de la proposta mancomunada ha estat la impossibilitat per part d'algunes empreses de trobar treballadors qualificats en les àrees de teixidor, contramestre, filador i encarregat de filatura i, a la vegada, la necessitat de crear iniciatives que contrarestin l'atur d'aquestes comarques.

Amb la voluntat d'enfortir el model industrial local, retenir el talent i impulsar la competitivitat, s'han dissenyat quatre programes en els quals hi participen 24 persones. La formació es duu a terme a l'Agència de Desenvolupament del Berguedà i cada curs té una durada al voltant de les 200 hores. El procés a través del qual s'adquireix el coneixement és la formació dual, un sistema que combina l'aprenentatge en una empresa amb la formació acadèmica.

Les classes ja estan en marxa i ja hi ha més d'una desena d'empreses que participen en el projecte com Filats Gonfaus o Satel SA, del Berguedà, Sauleda i Hispanotex, del Moianès, i Obradors, del Lluçanès. L'oferta d'empreses està oberta a noves incorporacions.

Un cop els alumnes hagin acabat el bloc formatiu, tindran accés a pràctiques professionals no remunerades amb l'objectiu d'adquirir pràctica professional d'acord a la formació que han rebut. Com a contrapartida, les empreses rebran bonificacions a la contractació de persones que hagin participat en el projecte.

Font ha destacat que les empreses vinculades al sector tèxtil al Berguedà representen el 13% del PIB de la comarca i ocupen 400 persones. Una xifra que, ha assenyalat, és tres vegades superior a la mitjana catalana. Per la seva banda, al Lluçanès, aquest percentatge respon al 6%.

Pel president del Consorci del Lluçanès, Isaac Peraire, la història del tèxtil al territori ha estat escrita per l'empresa Puigneró, "però això ja forma part del passat". El president ha destacat que tot i el que va representar, "el tèxtil pot continuar essent el present i s'ha de convertir també en el futur". En aquest sentit, per Peraire, el projecte neix amb la voluntat d'enfortir el sector, impulsar-lo i ajudar a retenir el talent al territori.

En aquest mateix sentit s'ha expressat el president del Moianès, Oriol Batlló, qui ha destacat que un dels punts forts del projecte és que permetrà a una part de la població poder viure i treballar al territori, "i això ens interessa molt", ha afirmat.

Per la seva banda, el vicepresident segon de la Diputació de Barcelona, Marc Castells, ha assenyalat que està clar que les grans empreses del tèxtil no tornaran al territori, però les empreses locals són un nínxol que pot generar noves oportunitats de treball a les persones que hi viuen. "Amb projectes com aquest es poden donar esperances a un sector que es pensava acabat", ha destacat.

A la demarcació de Barcelona existeixen cinc projectes més de valorització focalitzats en altres sectors. En total, més de mil persones estan participant en aquests projectes.