L'economista Xavier Sala i Martín va portar a la sala d'actes de la FUB-UManresa la seva forma amena i entenedora d'explicar l'economia, tal com fa a la televisió.

El professor de la Universitat de Columbia, de Nova York, va pronunciar la seva conferència en una sala plena d'alumnes d'economia de batxillerat d'instituts de Manresa i el Bages.

La conferència "Economia en colors" va coincidir amb el dia en què també va sortir a la venda l'últim llibre de Sala i Martín i que té aquest mateix títol, igual que el programa de televisió del qual la setmana passada se'n va emetre l'últim capítol per TV3. Sala i Martín va explicar que justament el llibre és una ampliació del que al llarg de vuit diumenges s'ha pogut veure a través de la petita pantalla. Després de la conferència, l'economista va signar llibres a la mateixa FUB.

I parlant del llibre, abans d'entrar en matèria, Sala i Martín va explicar que l'editorial li havia demanat que presentés el llibre en un acte amb mitjans de comunicació, però que ell va preferir fer-ho davant del públic a qui s'adreçava, que eren els estudiants, i havia volgut aprofitar la proposta de conferència que li havien El Grup de Treball de Professors d'Economia de la Catalunya Central.

Per començar la conferència, Sala i Martín, seguint el seu estil, va fixar-se en un exemple concret per després poder generalitzar i desenvolupar la seva tesi. En aquesta ocasió, l'exemple va ser l'alumini. Sala i Martín va explicar que quan es va descobrir, al segle XIX, era un mineral "nou vegades més car que la plata", encara que ara "només ens serveix per embolicar l'entrepà i després llençar-lo". "No hi havia escassetat d'alumini, però era inaccessible" perquè fins que es va descobrir l'electròlisi, el procés per obtenir-lo era molt costós. Era la forma amb la qual volia il·lustrar que "els recursos no són escassos, però en fem un ús ineficient". I amb aquesta base, l'economista va defensar que "el que ens fa ric no són els materials, és la importància de les idees".

I va seguir amb els exemples: "hi ha guerres per l'aigua, però en tenim molta. És salada i no ens serveix, però al final serem capaços de treure-la. El que ens limita però al final també sempre ens allibera són les idees", que, va afegir, "és el que ens ha portat un progrés extraordinari".