La recent condemna a la soprano Montserrat Caballé per frau fiscal ha retornat a l'actualitat les pràctiques amb les quals les grans fortunes tracten d'evitar el pagament d'impostos, que en el cas de la soprano va consistir a simular la residència a Andorra, un país amb una càrrega tributària inferior que la de l'Estat espanyol.

Entre els diferents instruments legals de què disposen els rics per tal de disminuir la seva aportació al fisc, hi ha les sicav, o societats patrimonials, encara que en alguns casos recorren a mecanismes il·lícits com per exemple ocultar els diners en paradisos fiscals o evadir impostos a través d'entramats societaris que poden ser més o menys complexos.

Les sicav (societats d'inversió de capital variable) són l'instrument favorit dels grans patrimonis, ja que disposen d'un baix gravamen (1%) que s'aplica en els rendiments i les plusvàlues que generen mentre els fons no es treguin de la societat.

Segons explica el secretari general dels Tècnics del ministeri d'Hisenda (Gestha), José María Mollinedo, el "parany" de les sicav està que acostumen a pertànyer a una sola persona o família que aglutina la majoria del capital i que és qui pren les decisions sobre les inversions que es fan, mentre que la resta de partícips -fins als cent obligatoris- són socis de palla a qui es coneix com a mariachis.

Es calcula que prop del 80% de les més de 3.000 sicav que hi ha actualment a l'Estat espanyol -en algunes de les quals participen cog-noms tan cèlebres com Koplowitz, Abelló, Del Pino, Palatchi o Bhavnani- estan "sospita seriosa" perquè estan en mans de particulars, assegura Mollinedo.