El turisme sanitari és una de les branques del negoci a les quals està intentant incorporar-se Espanya, que arriba amb força retard a aquest tren. A hores d'ara, els càlculs de l'OCDE xifren en 75.000 milions d'euros el volum de negoci anual que genera a tot el món el trànsit de viatgers que es mouen d'un país a un altre per sotmetre's a algun tipus de tractament mèdic.

Es tracta d'un sector en què Espanya té tota la potencialitat: és el número 7 del rànquing mundial en sistema de salut i la tercera destinació del món en turisme. Amb aquesta "combinació imbatible", hauria de captar el 10% del negoci, però tot just en genera 500 milions, amb l'aspiració d'arribar als mil anuals.

Segons Mónica Figuerola, directora gerent del clúster espanyol del sector Spaincares, aquest turista gasta entre vuit i deu vegades més que el visitant mitjà. La directiva, que posa en quarantena les grans xifres que es barallen en l'àmbit internacional, es limita a constatar les magnituds de les empreses adherides a la seva associació (clíniques, hotels, balnearis...): 100.000 pacients a l'any i una facturació agregada de 500 milions, el 0,5 % del PIB turístic espanyol.

Mercats emissors

"Espanya té un marge de creixement enorme. És un producte emergent i amb prou feines promocionat", valora. A hores d'ara, els mercats emissors d'aquest tipus de turisme que capta Espanya es divideixen en dos blocs. D'una banda, hi ha el focus europeu, bàsicament nòrdic, britànic i alemany, atret per la costa espanyola com a segona residència. Persones grans amb alguna dependència però amb autonomia, usuaris de balnearis o de residències, per exemple.

D'altra banda, els països del Golf, Rússia, i, de forma més incipient, la Xina o l'Amèrica Llatina, més orientats cap a un tractament mèdic, i que es veuen atrets per la combinació de "quatre elements: preu, legislació, clima i oferta turística", expliquen des de Spaincares. "El pacient àrab, per exemple, ens reconeix com un destí ideal per a l'oftalmologia", intervé Alberto Giménez, empresari del sector i responsable de Mediterranean Health Care. "També som bons en oncologia, en cirurgia ortopèdica i fertilitat", afegeix l'expert.

Què ha passat, però, perquè el sector estigui tan endarrerit? "Les empreses van obrint camí i busquen mercats, però ho fan de manera individual, sense treballar unides. Quan vas als països d'origen, com Alemanya o el nord d'Europa, no som especialment coneguts, com sí que ho són Israel, Turquia o l'Índia", assenyala Giménez. Segons reconeix, l'associació es troba en aquests moments en un període de reflexió sobre el seu futur. El 2016 pot ser un any clau.

Un dels punts forts d'Espanya com a destí és el preu dels tractaments, sensiblement inferior al d'altres destinacions. Segons l'últim informe del ministeri d'Indústria sobre aquest sector, la substitució del maluc o d'un genoll és un tractament més barat a Espanya que a d'altres destinacions europees, com el Regne Unit, Noruega, Eslovàquia..., i òbviament, molt més econòmic que als Estats Units.

Dura competència

Però la competència és dura. A més dels Estats Units, que és "la gran potència" pel seu desenvolupament sanitari privat, el Regne Unit i Alemanya són els dos grans rivals d'Espanya, apunta Figuerola. Altres països també fa molts anys que aposten per aquest negoci, explica Giménez. És el cas d'Israel, Turquia o l'Índia, que van apostar i van invertir en la modernització de la seva infraestructura sanitària. "Han establert criteris de qualitat internacionals. Han sabut donar-se a conèixer abans i millor", diuen des de Mediterranean. Però la geopolítica juga en contra seu: "no considero competència directa Israel. I la prohibició de Rússia de viatjar a Turquia ens beneficia molt", contraposa Figuerola.

El sector, en aquest context, busca guanyar posicions. Spaincares ha trobat la complicitat del govern, i Madrid ha aconseguit arrabassar a Lisboa la seu de l'International Medical Travel Summit & Awards 2016, el congrés mundial de turisme sanitari que al maig va reunir a la capital ??? de les persones més influents en aquest negoci. "És una aposta d'Espanya molt forta. Avançarem 2 anys en el posicionament mundial del sector", apunten des de la sala principal.

I al costat del tractament clínic, el benestar (wellness) és un altre dels punts forts del sector. Encara que alguns àmbits no acaben de concebre el benestar dins del concepte estricte de turisme mèdic, aquestes firmes ofereixen programes d'aprimament, antitabaquisme, antiestrès, recuperació del son postoperatòria, tractaments d'elevat cost i que provoquen estades de fins a un mes, a part de consultes oftalmològiques, dermoestètiques o odontològiques.

L'usuari pertany a un perfil de classe alta, d'uns 45 anys. Hi ha més de 30.000 clients/pacients a l'any. Britànics, russos i els països àrabs en són els principals emissors, amb un públic totalment estable: el 40 per cent dels clients sol repetir.