El Tribunal Suprem ha condemnat Catalunya Banc a retornar prop de 123.000 euros a dos clients que van comprar participacions preferents, per incomplir el deure d'informació. És el primer cop que el TS condemna Catalunya Banc per la venda de preferents.
Segons el Suprem, l'entitat va incomplir la directiva comunitària MiFID i fins i tota la legislació anterior. Els demandants van comprar preferents, deute subordinat i dipòsits estructurats i cobraran tot l'import descomptant les quantitats que hagin arribat a cobrar per aquests productes.
Sobre les preferents, el Suprem destaca que és un producte d'inversió complex i de risc elevat, que pot generar rendibilitat, però també pèrdues en el capital invertit, situant-se, a l'efecte de prelació de crèdits, "i davant del que el seu nom pugui erròniament fer interpretar, immediatament darrere de tots els creditors, subordinats o no, de l'entitat de crèdit emissora i davant dels accionistes ordinaris i, si escau, dels quota-partícips".
Informació insuficient
El Suprem destaca que la informació subministrada per Caixa Catalunya als demandants no pot qualificar-se com a suficient i no s'ajusta als paràmetres exigits per la normativa que llavors estava vigent. Segons la sentència, "ni tan sols la informació que apareixia en les ordres de compra dels productes, preredactades per l'entitat financera, era adequada, ja que no s'explicava quina era la naturalesa dels productes adquirits, no s'identificava adequadament l'emissor de les participacions preferents, les dades que contenien oferien una informació equivocada, o com a mínim equívoca, sobre la naturalesa dels productes (com era la del termini, quan en realitat es tractava de participacions perpètues), i no s'informava sobre els seus riscos".
L'alt tribunal assenyala que "les empreses d'inversió havien d'actuar en l'exercici de les seves activitats amb imparcialitat i bona fe, sense avantposar els interessos propis als dels seus clients, en benefici d'aquests i del bon funcionament del mercat, realitzant les seves operacions amb cura i diligència, segons les estrictes instruccions dels seus clients, sol·licitant dels seus clients informació sobre la seva situació financera, experiència inversora i objectius d'inversió". Afegeix que "qui ha patit l'error mereix en aquest cas la protecció de l'ordenament jurídic ja que va confiar en la informació que li subministrava qui estava legalment obligat a un grau molt elevat d'exactitud, veracitat i defensa dels interessos de la seva clientela en el subministrament d'informació sobre els productes d'inversió que oferir".
No eren clients experts
Per al Suprem, "el fet de tenir un patrimoni considerable, o que els clients hagin fet algunes inversions prèvies no els converteix tampoc en clients experts, ja que no s'ha provat que en aquests casos es donés als demandants una informació adequada per contractar el producte amb coneixement i assumpció dels riscos d'una inversió complexa i sense garanties. La contractació d'alguns productes d'inversió amb l'assessorament de Caixa Catalunya, sense que l'entitat provi que la informació que va donar als clients va ser millor que la que va subministrar en el cas objecte del recurs, i en concret, que va ser l'exigida per la normativa del mercat de valors, només pot indicar la reiteració de l'entitat financera en la seva conducta incorrecta, no el caràcter expert dels clients".
