La declaració de la Renda en 10 claus

El sindicat de tècnics d'Hisenda presenta un Manual Bàsic per afrontar la campanya amb èxit

11.04.2016 | 07:47





El 6 d'abril és una data assenyalada en vermell en el calendari dels contribuents, ja que arrenca la Campanya de la Renda 2015, que en aquesta ocasió ve marcada per les modificacions introduïdes per la reforma fiscal, entre les quals destaca la desaparició de la deducció estatal en l'IRPF per lloguer d'habitatge habitual per a tots els llogaters els contractes de lloguer dels quals es van signar a partir de 2015, una mesura que no afecta a les deduccions autonòmiques.

Una de les principals novetats d'aquest any és el llançament de Renda Web, un sistema informàtic que permet fer la declaració des de qualsevol dispositiu, bé sigui la tauleta o el mòbil. No obstant, els contribuents que perceben rendiments d'activitats econòmiques (autònoms i professionals) hauran de seguir fent-ho amb el tradicional programa PADRE.

El sindicat de Tècnics del Ministeri d'Hisenda (GESTHA) han elaborat un Manual Bàsic per fer més senzilla la seva presentació de la decleració. Aquestes són algunes de les claus:

1. Menys avantatges per als plans de pensions

Les aportacions a plans de pensions o a plans de previsió assegurat permeten rebaixar la base imposable de la nostra declaració de la renda. No obstant, la reforma fiscal ha introduït dos canvis a tenir en compte. En primer lloc, s'ha reduït la quantitat límit que es pot aportar, passant de 10.000 a 8.000 euros, sempre que no superi el 30% dels rendiments del treball i activitats econòmiques, independentment de l'edat.

A més, també s'ha reduït a la base imposable les aportacions a plans de pensions realitzades pel cònjuge del contribuent quan aquest percebi rendiments del treball o d'activitats econòmiques inferiors a 8.000 euros. En aquest cas, el límit de l'aportació ha augmentat de 2.000 a 2.500 euros.

En aquest sentit, Gestha recorda que aquestes aportacions no només garantiran uns ingressos al final de la nostra vida laboral, sinó també un estalvi fiscal des d'un mínim del 19,5% fins a un màxim del 46% de la inversió realitzada, sense perjudici de les variacions per part de les comunitats autònomes d'acord a les tarifes aprovades per aquestes.

La segona novetat té a veure amb el rescat del pla de pensions en forma de capital. La reforma va posar fi a la reducció del 40% en recuperar els diners en forma de capital, la qual s'aplicava als ingressos procedents de les aportacions realitzades abans del 31 de desembre de 2006, encara que va establir un període transitori:

En el cas de contingències (jubilació, incapacitat laboral, desocupació, dependència o defunció) que ocorrin a partir de l'1 de gener de 2015, el coeficient reductor del 40% únicament es podrà aplicar en l'exercici en el qual succeeixi la contingència i en els dos següents: 

- Per a contingències ocorregudes entre 2011 i 2014, la reducció del 40% solament podrà ser aplicada, si escau, a les prestacions percebudes fins a la finalització del vuitè exercici següent a aquell en el qual va succeir la contingència. Per exemple, si un contribuent es va jubilar en 2012, podrà aplicar la reducció del 40% a les prestacions que percebi en forma de capital fins a 2020 inclusivament.

- Per a contingències succeïdes en els exercicis 2010 o anteriors, el coeficient reductor únicament podrà aplicar-se a les prestacions que es percebin en forma de capital fins al 31 de desembre de 2018.

2. Retallada a les reduccions per rendiments del treball i limitació de l'exempció de la indemnització per acomiadament

Una altra novetat en la Campanya de Renda d'aquest any és l'eliminació de la reducció general de 2.652 euros per obtenció de rendiments del treball. Com a compensació, s'estableix una nova despesa deduïble de 2.000 euros en concepte d'altres despeses que podrà incrementar-se en altres 2.000 euros anuals per als aturats que trobin una nova feina que impliqui un canvi de residència l'any del canvi i en el següent. De la mateixa manera, la quantia que es podran desgravar els treballadors discapacitats actius en funció del grau de discapacitat augmenta a 3.500 euros i 7.750 euros (abans les reduccions eren de 3.246 euros o de 7.246 euros).

S'estableix per a aquestes noves despeses deduïbles per mobilitat i discapacitat com a límit els rendiments íntegres del treball (solament els que han generat el dret a l'increment de despesa), menys les corresponents despeses deduïbles.

D'altra banda, desapareix la reducció fiscal per als treballadors actius majors de 65 anys sense que se substitueixi per una altra despesa deduïble. En canvi, es manté la rebaixa de 3.700 euros per a les rendes netes del treball que no superin els 11.250 euros, disminuint conforme augmenten els ingressos fins a desaparèixer en arribar a un rendiment anual de 14.450 euros.

Finalment, al 2014 va entrar en vigor la fiscalitat de l'acomiadament que estableix que continuaran exemptes de tributació les indemnitzacions obligatòries determinades en l'Estatut dels Treballadors o en execució de sentències, però fins a un límit màxim de 180.000 euros, tret que abans de l'1 d'agost de 2014 s'hagi produït l'acomiadament o cessament, aprovat un ERO o s'hagués comunicat a l'autoritat laboral l'obertura del període de consultes d'un acomiadament col·lectiu.

3. Alerta amb els Plans d'Estalvi 5

A molts els sonaran els Plans d'Estalvi 5, aquests nous instruments que la reforma fiscal ha portat per fomentar l'estalvi a llarg termini dels petits estalviadors a partir de dos tipus de productes: els comptes individuals d'estalvi a llarg termini i les assegurances individuals a llarg termini. Tots dos tenen en comú diverses característiques.

D'una banda, la inversió per aportació es limita a 5.000 euros a l'any i, per un altre, els plans només poden fer-se efectius pel total en forma de capital. A més, perquè existeixi una exempció dels rendiments positius que generin, és necessària una permanència d'almenys cinc anys des de la primera aportació, per la qual cosa el benefici es perd si es disposa parcial o totalment d'ells abans d'aquest termini.

Ara bé, cal tenir en compte que els tipus d'interès estan molt baixos, la qual cosa es tradueix que amb una inversió de 5.000 euros anuals i a un tipus d'interès anual benvolgut del 2% es podrien aconseguir els 100 euros d'interès, la qual cosa suposaria que una vegada passats els primers cinc anys, si s'han dipositat 25.000 euros, s'aconseguirien 1.540,6 euros d'interessos acumulats si els tipus segueixen en aquesta línia, per la qual cosa el benefici real en aquest lustre seria d'una renda exempta de 292,7 euros.

Per això, Gestha adverteix que la falta de disponibilitat i l'escàs benefici fiscal dels Plans d'Estalvi 5 no els està fent especialment atractius als ulls de l'estalviador, almenys amb els tipus d'interès actuals, excepte para aquells que prefereixen incrementar els seus estalvis a llarg termini amb un producte segur, encara que sense altes rendibilitats.

4. Adéu a la deducció per lloguer i pitjor tractament fiscal per a les rendes per arrendaments

Sens dubte, una de les novetats principals de la declaració d'aquest any és la desaparició de la deducció estatal per lloguer d'habitatge habitual per a tots aquells inquilins els contractes dels quals de lloguer es van signar a partir de 2015, una mesura que no afecta a les deduccions autonòmiques. No ha d'oblidar-se que els inquilins amb contractes anteriors a aquesta data poden seguir deduint-se el 10,05% de les quantitats satisfetes en 2015 i anys successius mentre mantinguin el contracte de lloguer del seu habitatge habitual, i sempre que la seva base imposable sigui inferior a 24.107,20 euros anuals. Tampoc ha d'oblidar-se que totes les comunitats autònomes, excepte Balears, Murcia i La Rioja, tenen aprovades deduccions per lloguer, subjectes a les seves pròpies limitacions, requisits, col·lectius i tipus.

En la renda 2015 existeix ja una reducció única del 60% per al rendiment net declarat per l'arrendament de l'habitatge, desapareixent així la distinció de la rebaixa en funció de l'edat que elevava al 100% la reducció quan l'inquilí era menor de 30 anys.

Per la seva banda, els contribuents que van comprar el seu habitatge habitual o van realitzar algun pagament per a la seva construcció abans de l'1 de gener de 2013 mantenen el dret al desgravament en 2015 i successius anys ,sempre que hagin deduït per aquest habitatge en 2012 o en anys anteriors. En aquest cas, poden deduir-se fins a un 15% de les quantitats invertides amb un límit de 9.040 euros. Per contra, els que van comprar després d'aquesta data ja no tenen dret a la deducció estatal, encara que els residents a País Basc i Navarra, que tenen el seu propi IRPF, poden seguir gaudint de la deducció per habitatge habitual, així com els que adquirissin un immoble o iniciïn la seva construcció després de l'1 de gener de 2013. Igualment, totes les autonomies de règim comú, excepte Castella-la Manxa, tenen establertes diferents deduccions a la inversió en l'habitatge habitual, o a determinades obres d'adequació en les mateixes, subjectes a les seves pròpies limitacions, requisits, col·lectius i tipus.

A més, la reforma fiscal també empitjora el tractament de les anomenades imputacions de renda immobiliàries. En general, es considera que els immobles urbans (no arrendats ni afectes a activitats econòmiques), excloent l'habitatge habitual i el sòl no edificat, generen una renda a efectes fiscals del 2% del valor cadastral -l'1,1% si el valor ha estat revisat a partir de l'1 de gener de 1994-. La reforma fiscal redueix aquest termini als deu anys anteriors, de manera que augmentarà al 2% la tributació de nombrosos immobles.

5. Retallada a la reducció per rendiments irregulars i eliminació de l'exempció per dividends

Amb caràcter general, el percentatge de reducció per rendiments generats en més de dos anys o irregulars pansa del 40% al 30%. A més, el límit de 300.000 euros, ja existent per a rendiments del treball, s'estén als altres tipus de rendiments (cabdal mobiliari, immobiliari, activitats econòmiques).

D'altra banda, se suprimeix l'exempció d'1.500 euros anuals per a dividends i participacions en beneficis.

6. Alerta amb la retallada fiscal immobiliària

L'anomenada "retallada" fiscal immobiliari, suposa la supressió dels coeficients de correcció monetària a partir de 2015, que corregien la depreciació monetària actualitzant el valor d'adquisició.

Respecte als anomenats coeficients d'abatiment, que permeten disminuir part de les plusvàlues en les vendes de béns no relacionats amb activitats econòmiques adquirits abans del 31 de desembre de 1994, s'apliquen solament fins a un import de 400.000 euros i a la part proporcional del guany obtingut fins al 20 de gener de 2006 (aquesta pot quedar lliure de tributació). Per tant, els coeficients d'abatiment segueixen sent aplicables en una bona part de les transmissions.

7. Rebaixa fiscal als guanys especulatius

Des de 2013 i fins a la reforma fiscal, els guanys i pèrdues patrimonials generades en un any o menys formaven part de la base imposable general tributant al tipus marginal, la qual cosa en la pràctica suposava pagar més, ja que el seu gravamen pot variar des del 19,5% al 46%, sense perjudici de les variacions per Comunitats Autònomes segons les tarifes aprovades per les mateixes. Per contra, els guanys i pèrdues patrimonials generades en un termini superior a un any s'integraven a la base imposable de l'estalvi a un tipus menor.

A partir de la reforma fiscal de 2015, tots els guanys i pèrdues patrimonials, fins i tot les generades en un any o menys, també s'integraran a la base de l'estalvi amb tipus impositius més baixos. Així, el tipus impositiu serà del 19,5% per a plusvàlues inferiors a 6.000 euros, el 21,5% per als següents imports entre els 6.000 euros i els 50.000 euros i del 23,5% per als següents imports que superin els 50.000 euros.

D'altra banda, la reforma fiscal ha eliminat els compartiments estancs per compensar rendiments de cabdal mobiliari amb guanys i pèrdues patrimonials, és a dir, a partir de 2015 es permet que els rendiments negatius del cabdal mobiliari es compensin amb els guanys patrimonials i viceversa. El percentatge de compensació per al present any serà d'un 10%, mentre que per 2016, 2017 i 2018 serà del 15%, del 20% i del 25%, respectivament.

8. Exempció per reinversió? (en sis mesos)

La reforma fiscal manté la clàssica exempció per reinversió en habitatge habitual que evita tributar pel guany patrimonial de la venda de l'anterior habitatge habitual del contribuent, sempre que l'import total de la venda es reinverteixi en un nou habitatge habitual en els dos anys anteriors o posteriors a la venda de l'habitatge antic.

La novetat de la reforma fiscal és que els guanys obtinguts pels majors de 65 anys amb la venda de qualsevol tipus de bé queden exemptes de tributació. No obstant això, aquesta exempció es produirà sempre que els guanys es destinin a la creació d'una renda vitalícia assegurada, amb un límit de 240.000 euros i en un termini de sis mesos.

9. Millora de les deduccions per donatius i altres aportacions

En aquesta Campanya de la Renda s'introdueixen millores al règim de deducció per donatius a entitats incloses en l'àmbit de la Llei 49/2002 per estimular la seva fidelització. Així, el contribuent podrà desgravar-se un 50% dels primers 150 euros donats a ONGs, fundacions o qualsevol entitat acollida a aquesta normativa i un 27,5% de la resta d'aportacions, percentatge que augmenta fins al 32,5% si la quantitat donada a una mateixa ONG no ha disminuït en cadascun dels últims tres anys. Els percentatges assenyalats s'incrementen en 5 punts percentuals si la donació es destina a les activitats prioritàries de mecenatge aprovades. A més, estan exemptes els guanys patrimonials generats si es donen béns.

Finalment, la reducció per quotes d'afiliació i les aportacions a partits polítics es converteix aquest any en una deducció d'un 20% d'aquestes quotes i aportacions, sempre limitades a una base màxima de 600 euros.

10. Noves deduccions per a les famílies i disminució de les tarifes

La reforma de l'IRPF ha suposat la reducció dels trams de l'escala estatal, passant dels set que s'aplicaven entre 2011 i 2014 fins a tan sol cinc des de gener de 2015. Referent a això, cal advertir també que el tipus aplicable (marginal) menor ha passat del 24,75% al 2014 al 19,5% al 2015 i al 19% al, tenint en compte que es va avançar a juliol de l'any passat la rebaixa de l'IRPF.

Cal destacar la creació de noves ajudes socials sota la forma d'impostos negatius (es retorna una quantitat encara que no existeixin retencions), és a dir, deduccions en la quota diferencial de l'IRPF a favor de treballadors, pensionistes, aturats o autònoms integrats en una família nombrosa, o amb ascendents o descendents discapacitats al seu càrrec.

Aquestes ajudes són d'1.200 euros anuals prorratejant-se per mesos per cada modalitat, excepte en el cas de família nombrosa especial que és de 2.400 euros, si ben el límit per cadascuna de les deduccions seran les seves pròpies cotitzacions socials. Ha de recordar-se que els qui van sol·licitar a l'AEAT l'abonament anticipat d'aquestes ajudes, lògicament no tindran cap reducció en la quota de la seva declaració.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema