Espanya continua al capdavant les grans economies de la zona euro, amb una expansió prevista del 2,6% per a aquest any i del 2,3% per al pròxim, però veurà "suavitzar" la tendència alcista dels últims semestres, segons el Fons Monetari Internacional (FMI). "El creixement a Espanya es projecta que se suavitzi, encara que es mantingui per sobre de la mitjana de la zona euro", afirma l'FMI.

Aquestes xifres estan incloses en el seu informe de "Perspectives Econòmiques Globals", divulgat ahir a l'inici de la reunió de primavera de l'organisme i el Banc Mundial (BM). Les dades suposen una rebaixa d'una dècima respecte al que es va avançar el gener passat per a aquest any i deixen sense canvis les projeccions per al 2017. No obstant això, impliquen un canvi de tendència en les previsions de l'FMI per a l'economia espanyola, després de diversos semestres consecutius de revisions a l'alça. El pronòstic de la institució dirigida per Christine Lagarde és inferior a les previsions del govern espanyol, que ha situat el creixement estimat per al 2016 en el 3%.

Així mateix, l'FMI anticipa que la taxa d'atur continuarà la seva gradual descens a Espanya fins a baixar del 20% aquest any, amb una taxa estimada del 19,7% en finalitzar el 2016 i del 18,3% al tancament del 2017. La inflació, per la seva banda, seguirà en terreny negatiu el 2016, amb el -0,4%; i no es preveu que repunt fins al 2017, quan s'elevarà fins a l'1%.

Espanya, no obstant això, es mantindrà com l'economia de la zona euro que més creix de les quatre grans, per sobre de l'1,5% d'Alemanya i de l'1,1% de França (en ambdós casos dues dècimes menys que al gener) , i de l'1% d'Itàlia (tres dècimes menys que tres mesos enrere). A Portugal s'espera que l'activitat es desacceleri fins a l'1,4% aquest any i l'1,3% el pròxim, mentre que a Grècia, després d'una contracció del 2,6% el 2016, es preveu que torni a ter-reny positiu amb un creixement del 2,7% el 2017, segons l'FMI.

L'economia de l'eurozona creixerà l'1,5% aquest any i l'1,6% el 2017, dues i una dècima menys, respectivament, del que es va augurar tres mesos enrere.

"La modesta recuperació de l'economia de l'euro seguirà el 2016 i el 2017, amb l'afeblida demanda externa compensada pels efectes favorables dels baixos preus de l'energia, una lleu expansió fiscal i condicions financeres acomodatícies", indica el document. Però, adverteix, "el creixement potencial seguirà sent feble, com a resultat dels llegats de la crisi (alt deute privat i públic, baixa inversió i una erosió en la formació dels treballadors a causa de l'alt atur de llarg termini)". Per això, la institució recalca la importància d'aprofundir en les polítiques d'estímul monetari, com l'aplicada pel president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, però insisteix que els bancs centrals "no poden carregar sols la responsabilitat de fer front als reptes actuals".

En una nova càrrega contra Alemanya, sense citar-la, l'FMI assegura que els països amb marge fiscal "no haurien d'esperar a utilitzar-lo" i insisteix que la inversió en infraestructura, en els actuals baixos nivells de tipus d'interès, s'ha de considerar "atractiva".

Quant a l'evolució global, l'FMI adverteix que la recuperació global avança "a un ritme encara més lent i fràgil", i rebaixa de nou les previsions de creixement fins al 3,2% aquest any i el 3,5% el que ve. "Les nostres projeccions continuen sent progressivament cada vegada menys optimistes", va indicar l'economista en cap de l'FMI, Maurici Obstfeld.

L'organisme rebaixa també, encara que de manera lleu, les perspectives econòmiques de tots els països avançats, mentre que aplica severes retallades a les del Japó, el Brasil i Rússia. EUA, la primera economia mundial, creixerà el 2,4% el 2016 i el 2,5% el 2017, taxes inferior a les calculades el gener, a causa "de l'ajustament de les condicions financeres".